El dia 11 de maig l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives, va administrar el sagrament de la confirmació a 20 joves i 2 adults de la Parròquia de St. Pere màrtir d’Escaldes-Engordany (Principat d’Andorra). A la seva arribada a la Parròquia el Copríncep episcopal fou rebut per dos Consellers del Comú de la Parròquia, i pel Rector, Mn. Jaume Soy.
La celebració eucarística fou concelebrada per Mn. Jaume Soy, el P. Joan Juncadella SDB, que dirigí els cants, i Mn. David Codina. Hi assistí un bon grup de fidels que ompliren el temple parroquial, familiars i amics dels confirmands, així com els catequistes de la parròquia que els havien preparat.
A la seva homilia l’Arquebisbe Vives va glossar l’Evangeli proclamat en aquell dia on Jesús diu que estima els seus deixebles tal com el Pare l’estima a Ell. Animà els joves confirmands a perseverar en aquest amor que ens fa sentir acompanyats malgrat les dificultats de la vida. La fe en Jesús és una força i una esperança que ens fa viure les dificultats, malalties, problemes amb “sentit” i viure amb sentit és una força immensa davant la vida. Als cristians no se’ls estalvia el patiment i el sofriment però amb sentit, aquest sofriment adquireix una dimensió nova, de vida. Precisament perquè tenim Jesús que no ens deixa i ens acompanya amb l’amor amb què el Pare l’estima a Ell. Per mantenir-nos en l’amor de Jesús ens cal observar els seus manaments.
L’Arquebisbe glossà als joves el sentit de la “confirmació” que té una doble vessant: Déu confirma el do donat en el baptisme i els joves confirmen les promeses del baptisme. Sentir-nos estimats per Jesús que mai no ens abandona i dóna sentit als sofriments, ens ha de portar a la joia veritable, la que no estalvia el dolor i el sofriment, però que fa que amb Jesús aquests adquireixin un sentit nou.
Al final de la Missa l’Arquebisbe regalà als joves un Nou Testament i els animà a participar l’endemà en el Rosari i Missa que la comunitat portuguesa d’Andorra celebraria a Meritxell per venerar la M. de Déu sota l’advocació de Fàtima.
