El dia 1 de març al Casal parroquial de La Seu d’Urgell va tenir lloc la primera de les conferències quaresmals programades amb el títol “Teresina, mestra de la infància espiritual. 150 anys del seu naixement i 25 de la seva proclamació com a Doctora de l’Església”. Impartí la Conferència l’Arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives a qui el Rector de la Parròquia i Vicari General, Mn. Ignasi Navarri, va voler agrair la seva presència enmig dels fidels.
L’Arquebisbe va dividir la seva intervenció en dues parts. En la primera va destacar els trets biogràfics de Sta. Teresina de l’Infant Jesús i de la Santa Faç, de nom “Teresa Martin”, nascuda el 2 de gener de 1873 i traspassada el 30 de setembre de 1897. Malgrat que només va viure 24 anys, St. Pius X la va definir com “la santa més gran dels temps moderns”.
Mons. Vives presentà la vida de Sta. Teresina perquè és una vida que parla i que és tota ella signe de la seva santedat. És teologia espiritual “narrativa”. El 9.4.1888 Sta. Teresina va entrar al convent del Carmel de Lisieux després de diverses dificultats (no la volien deixar entrar, tenia ja 2 germanes en el Convent, tenia només 15 anys…). Però ella va lluitar per entrar-hi i després de moltes vicissituds ho va aconseguir. La Superiora de la Comunitat la va definir com una “monja normal” a la seva mort, perquè no se n’havia adonat de l’excepcionalitat de la seva vida tan normal aparentment. Sta. Teresina va sofrir moltes proves en la seva curta vida com una greu tuberculosi o un testimoni a vegades poc exemplar d’alguns sacerdots o la foscor de la nit de la fe o la seva lluita final amb la mort. Malgrat això ella va “comprendre que en el Cos de Crist res no es mantindria si no fos per l’Amor” llegint 1 Co 12-13, i va viure tota la vida marcada per aquest desig de viure l’amor del Senyor: “l’Amor no és estimat; jo faré estimar l’Amor”. “En el cor de l’Església, la meva mare, jo seré l’amor, i així ho seré tot”.
Va viure la doctrina de la gràcia, la misericòrdia i la confiança, l’abandonament i infància espiritual abandonant-se humilment i totalment a Déu. Això contrastava fortament amb l’espiritualitat jansenista pròpia del seu temps i en aquest sentit ella fou una avançada i una gran mestra sobre la gràcia de Déu. Els seus escrits més importants foren “El Manuscrit autobiogràfic A, B i C” (Història d’una ànima 1898), poesies, manuscrits, “últimes converses”, cartes… Fou beatificada el 29.4.1923 i canonitzada el 17.5.1925 per Pius XI que la definí com “l’estel del meu pontificat”. Fou declarada Copatrona de França i Patrona de les missions i els missioners amb Sant Francesc Xavier. Sant Joan Pau II la va proclamar Doctor Amoris el 1997.
En la segona part de la seva conferència l’Arquebisbe va definir els principals trets de la doctrina i espiritualitat de Sta. Teresina: el petit camí/caminet que és la recerca de la santedat en les petites coses de cada dia. Ella creia que no calia dur a terme actes heroics o grans obres, per tal d’assolir la santedat i expressar el seu amor a Déu. Entre 1893 i 1894, com a resultat del seu discerniment interior, ella confia la seva petitesa davant Déu i el convida a actuar-hi, aquest seria el naixement del petit camí/caminet.
Per altra banda, un altre tret, és l’abandó en la seva espiritualitat i en la seva doctrina: l’abandó fruit de l’exercici de la humilitat. Una espiritualitat que fou profundament bíblica ja que es deixava impactar per la Paraula de Déu. La seva espiritualitat no és sentimental i immadura. Va desenvolupar un enfocament per a la vida espiritual que les persones de tots els orígens puguin entendre i adoptar.
Finalment, l’Arquebisbe va destacar la confiança en la misericòrdia i l’amor de Déu que tenia Sta. Teresina davant la qual confia i amb què no cal témer res. En una famosa carta escrita del 17 de setembre de 1896, a la seva germana, va escriure una frase que resumeix el missatge i el nucli de les seves idees i pensaments més arrelats, el motor de la seva existència: “la confiança, i res més que confiança, és la que ha de conduir-nos a l’amor de Déu”. Aquest sentit de la misericòrdia és crucial en els darrers mesos de la seva vida, quan passes a través de la prova, “la nit de la fe”.
Morí la nit del 30 de setembre de 1897 dient “L’estimo… Deu méu jo us estimo!”.
