Com en altres ocasions, el vespre del Divendres Sant, la parròquia de Sant Esteve d’Andorra la Vella es va unir al recolliment i dol per la celebració litúrgica de la mort de Crist amb un concert de música religiosa. Enguany fou «Tres lliçons de tenebres» de Françoise Couperin.
La interpretació anà a càrrec del Quartet Barroc, de Barcelona, compost per Irene Mas, Eulàlia Fantova, Lixsania Fernández sota la direcció a l’orgue de Joan de la Rubia. Són intèrprets especialitzats en música antiga i tant la seva formació com les experiències professionals els han portat a treballar amb orquestres com La Capella Reial de Catalunya i Hespèrion XXI amb Jordi Savall, l’Amsterdam Baroque Orchestra and Choir of Amsterdam amb Tom Koopman, l’Orquestra Barroca de Sevilla, l’Orchestre de Chambre de Toulouse o l’Australian Brandenburg Orchestra.
En Joan de la Rubia, per la seva part, és sobradament conegut com organista de la Sagrada Família de Barcelona. Ha actuat com a solista en renombrades orquestres. La seva activitat incessant, com a solista o acompanyant, l’ha portar a trepitjar els principals escenaris d’una trentena de països arreu del món. En aquest projecte de Couperin, a banda de participar-hi com a organista, és l’encarregat de liderar el grup consolidant així la seva actual vessant de director
Al concert hi van assistir unes dues.-centes persones que van gaudir d’una bella música magníficament interpretada, en una nit de reflexió i recolliment com es el Divendres Sant.
Al final del segle XVII es va consolidar entre els compositors francesos el costum d’escriure música sobre les Lamentacions de Jeremies per ser interpretada durant la Setmana Santa: Lambert, Delalande, Charpentier… tots ells ens han deixat excel·lents obres sobre aquests textos. Peró és Françoise Couperin que assoleix el mes alt grau d’espiritualitat i de bellesa musical.
Françoise Couperin va néixer a París el 10 de novembre de 1668. És conegut con Couperin el Gran, per distingir-lo d’altres membres de la seva família que es varen dedicar a la música (el seu pare, un oncle, un germà, diversos cosins…). Fou un especialista en l’orgue i el clavicel. El 1685 és nomenat organista de l’església de Saint Gervais a París. L’any 1717 fou escollit com a compositor de la cort reial amb el títol d’ «ordinaire de la musique de la chambre du roi». Composava música sacra per a la pregària i música de cambra per al divertiment de la família reial, a qui obsequiava amb un concert setmanal, generalment el diumenge. Va morir l’11 de setembre de 1733 a París.
Les «Tres lliçons de tenebres» les va escriure pels volts del 1713. Com la resta de compositors, el projecte era fer-ne un total de nou, tres per a cada dia del Tríduo Sacre. És possible que arribés a completar-les, però malauradament només han arribat als nostres dies les primeres, que són les que es varen interpretar a Andorra el divendres sant.
Primera lliçó: Lamentacions 1,1-5: «Quomodo sedet sola civitas plena populo» Com n’ha quedat de deserta la ciutat tan ben poblada. Segona lliçó: Lamentacions 1,6-9: «Et egressus est a filia Sion omnis decor ejus». Sió, ciutat magnífica, va perdent el seu esclat. Tercera lliçó: Lamentacions 1,10-14: «Manum suam misit hostis ad omnia desiderabilia ejus»: L’opressor ha acaparat tot allò que ella estimava».
