Tenim al davant nostre un repte important: l’acollida dels migrants. L’arribada de noves migracions s’ha de contemplar amb els ulls de Déu, que és Pare de tots, misericordiós i just. Tot i les males notícies que ens envaeixen: guerra, crisi, complicacions postpandèmia, i els desànims que sempre ens poden acompanyar, els creients hem d’aportar molt en aquest camí esperançador i en la definició d’horitzó de futur. El nostre servei ha de ser a l’Església i a la societat en aquests temps complexos.
És el moment de treure el millor de nosaltres per modelar plegats aquest projecte d’humanitat oberta i esperançadora. Per fer-ho possible, Crist suscita vocacions d’amor i servei, i ens envia comunitats i migrants que possibiliten que aquest somni de fraternitat de Déu es realitzi i es transformi en anunci i moviment que retorna dignitats arrabassades. Nosaltres podem i hem d’animar, donar suport i acompanyar tants migrants i refugiats que arriben al país. Són germans nostres i no els podem abandonar o marginar.
És el moment d’adonar-nos que hi ha un llenguatge comú amb altres maneres de pensar, i que hem de defensar la dignitat humana, reconèixer-la i comprometre’ns a revitalitzar-la allà on sigui posada en qüestió. Això sembra esperança en el futur i defensa la inalienable dignitat de cada persona pequè pugui viure en el nostre món i es construeixi la fraternitat.
La Jornada Mundial del Migrant i el Refugiat que fa poc hem celebrat i el lema que la inspirava: “Aquí construïm el futur amb els migrants i els refugiats”, fixa la mirada en els que poden ser privats de la construcció d’aquest futur si no fem res o si globalitzem la indiferència. Els Bisbes de la Subcomissió Episcopal per a les Migracions assenyalaven 4 punts per complir el mandat de Jesús envers els migrants i ens animaven a construir comunitats acollidores, missioneres i hospitalàries.
- És temps de començar a edificar a ritme de la justícia que brolla de Déu, incloent-hi tothom amb gestos concrets, ja que com a cristians no tenim dret a excloure els altres, jutjar-los o tancar-los les portes.
- No hi ha futur sense atendre els qui en formen part, però tampoc sense ajudar-los perquè siguin subjectes de la seva pròpia construcció.
- I aquest futur de tots es construeix aprenent a descobrir el tresor que ens aporten els migrants i els refugiats. Pensem en tants professionals, els cuidadors de persones vulnerables, tècnics i personal de servei, etc.
- Hem de preparar les nostres comunitats perquè siguin acollidores, missioneres, hospitalàries, tinguin o no migrants al seu si, per construir un futur real fratern i en pau.
Els migrants no són invasors o ciutadans de segona. L’Església considera inacceptable la mentalitat i les actituds que fan “de vegades prevaldre certes preferències polítiques per sobre de profundes conviccions de la pròpia fe: la inalienable dignitat de cada persona humana més enllà del seu origen, color religió, i la llei suprema de l’amor fratern” (Fratelli tutti n. 39). L’hospitalitat sembra futur i la fraternitat és possible si generem comunitats significatives que visquin en el seu si l’harmonia que regala la fe. Desitgem un futur on tots hi capiguem i on puguem viure en pau i fraternitat.
