Diumenge 7 de juliol l’Arquebisbe d’Urgell Mons. Joan-Enric Vives acompanyat del Vicari General i Rector de la Parròquia de St. Ot de La Seu d’Urgell, Mn. Ignasi Navarri, del Degà del Capítol Catedral, Mn. Xavier Parés, i d’altres preveres residents a la ciutat, va presidir la solemne celebració eucarística a la Catedral per commemorar la solemnitat litúrgica de St. Ot, Patró de la Parròquia i de la ciutat de La Seu d’Urgell. Hi van assistir l’Il·lm. Sr. Alcalde, Sr. Jordi Fàbrega; representants dels Cossos i Forces de Seguretat i una bona quantitat de fidels de la ciutat que van voler honrar el Sant Patró a qui se li atribueix l’actual Catedral Romànica del s. XII, joia del patrimoni català.
A la seva homilia el Sr. Arquebisbe va glossar la figura de St. Ot com un gran Pastor d’Urgell que va vetllar per dignificar el culte litúrgic d’Urgell i que impulsà la construcció de l’actual catedral romànica, i que es dedicà totalment als pobres i necessitats del seu temps. Va destacar com Sant Ot s’inscriu dins la llarga i fecunda cadena apostòlica de pastors que han regit la seu de la Diòcesi d’Urgell. Va glossar que pels pastors que regeixen la comunitat eclesial, coneixem i vivim amb joia que Jesús és el nostre Bon Pastor. Ell de fet és l’únic Pastor, i el Cap dels Pastors, però que ens pastura a través dels seus ministres, que hem d’estimar i valorar.
Va destacar que els pastors, tal com ens ho diu el Papa Francesc, van al davant del ramat per defensar-lo i donar la cara per ell, obrint el camí. Van al darrere, per ajudar les ovelles més febles i porugues, les felbles i que van més lentes. I van també enmig del ramat, perquè el pastor també ha d’aprendre del mateix ramat que té un “sensus”, un sentit, per si mateix, donat per l’Esperit Sant, i que el pastor ha de saber copsar i humilment seguir. Glossant l’Evangeli proclamat en la solemnitat de St. Ot, exhortà els fidels a saber viure el manament nou de l’amor que St. Ot va intentar viure al llarg de tota la seva vida, estimant els altres amb gestos concrets. Per això animà a saber superar les legítimes diferències i a treballar per la comunió del teixit eclesial i social de la ciutat de La Seu d’Urgell, amb una actitud de perdó i estimació mútua magnànima que faci capaç a tots de conviure en concòrdia i pau.
Sant Ot fou Bisbe d’Urgell i era fill dels comtes de Pallars Sobirà, Artau I i Llúcia. De primer els pares el van dedicar a les lletres, després va canviar els llibres per les armes durant algun temps. Posteriorment fou ordenat sacerdot pel bisbe d’Urgell Guillem Arnau de Montferrer (1092-1095). Segons la documentació, consta que l’any 1087 era ardiaca de La Seu d’Urgell i és esmentat com a bisbe electe d’Urgell l’any 1095, quan el seu antecessor encara tenia el càrrec episcopal. S’ha de pensar que obtingué el beneplàcit del bisbe sortint i de la comunitat canonical urgellenca. Pel que es desprèn dels documents, hom creu que fou nomenat bisbe l’any 1097, ja que en un document del 28 de maig d’aquest any se l´esmenta com novi electi episcopi i el 23 d’octubre ja se l´anomena urgellensis sedis episcopus.
Sant Ot d’Urgell intentà mantenir un equilibri de poders tant a nivell polític com eclesiàstic, dels quals destaquen les convinences amb els comtes. Durant el seu pontificat consagrà diverses esglésies i promogué la construcció d’altres, entre les quals sobresurt la catedral d’Urgell. Es conserva la carta amb què es va dirigir als seus fidels, atorgant abundoses indulgències a tots els qui amb llurs donatius anuals contribuïssin a refer la catedral ‘quasi esberlada’ (‘pene fracta’). L’any 1098, a instàncies d’Ot, el papa Urbà II confirmà els béns i el territori del bisbat d’Urgell. Morí el 7 de juliol de 1122 i el seu successor, Pere Berenguer, en demanà la canonització de seguida.
En acabar l’Eucaristia es van cantar els antics goigs a llaor de Sant Ot i es va beneir la coca que després seria repartida a l’exterior del temple amb vi als assistents per compartir una estona de germanor, i l’Ajuntament va oferir la tradicional ballada de sardanes al redós de la Catedral, joia de la ciutat.
