Cartago, espai clau del cristianisme antic: el Dr. Joan Torra parla dels Pares de l’Església a l’EDFP

La jornada de formació de l’Escola Diocesana de Formació Permanent (EDFP) del dissabte 7 de febrer, ha tractat en profunditat de dos personatges vinculats amb el context eclesial cristià a l’Àfrica romana: sant Cebrià de Cartago i Tertul.lià. La jornada de treball es va dur a terme al Santuari del Sant Crist de Balaguer. Es va iniciar amb la pregària inicial, conduïda per Mn. Antoni Elvira, Vicari de Pastoral i responsable de l’EDFP. Després, ell mateix va fer la presentació del Dr. Joan Torra, que des de 2024 és rector de l’ Ateneu Universitari Sant Pacià i també és professor de patrologia a la Facultat de Teologia, a l’Institut de Litúrgia ad instar facultatis, y de patrologia y de sagraments en els Instituts Superiors de Ciències Religioses de Vic i de Barcelona.

En la seva exposició sobre els primers Pares d’Occident, el Dr. Joan Torra va explicar la importància de Tertul·lià i de sant Cebrià de Cartago en la configuració del pensament cristià dels segles II i III, destacant el context cultural i eclesial de l’Àfrica romana, especialment de la ciutat de Cartago, com a espai clau del cristianisme antic.

El Dr. Joan Torra va explicar que Tertul·lià és una figura fonamental pel naixement de la teologia cristiana en llengua llatina. Procedent d’un entorn pagà i amb una sòlida formació retòrica i jurídica, Tertul·lià es convertí al cristianisme impressionat pel testimoni dels màrtirs. La seva obra apologètica, especialment l’Apologeticum, defensa la legitimitat de la fe cristiana davant les persecucions i posa de manifest la força moral del martiri com a llavor de nous cristians.

Mn. Joan Torra va subratllar que Tertul·lià és un veritable creador de llenguatge teològic, ja que formula conceptes fonamentals per a la fe cristiana, sobretot en els àmbits de la Trinitat, la cristologia i els sagraments. Al mateix temps, va remarcar el caràcter rigorista del seu pensament moral, que s’intensifica amb el pas del temps i que el portà a adherir-se al montanisme, un moviment ascètic i profètic que acabà separant-lo de la comunió plena amb l’Església, tot i que sense trencar amb els continguts doctrinals essencials.

Pel que fa a sant Cebrià de Cartago, el Dr. Joan Torra va explicar que representa la continuïtat i, alhora, la maduració del cristianisme africà. Bisbe i màrtir, Cebrià assumeix l’herència intel·lectual de Tertul·lià, a qui admirava profundament, però la integra dins una visió eclesial més equilibrada i plenament catòlica.

Mn. Joan Torra va destacar especialment la reflexió de sant Cebrià sobre la unitat de l’Església, el paper del bisbe i la comunió eclesial, en un context marcat per les persecucions i pels conflictes interns, com la qüestió dels lapsi. El seu martiri a Cartago l’any 258 el convertí en un referent indiscutible per a l’Església africana i per a tota la tradició cristiana posterior.

La jornada va acabar amb un dinar de germanor al mateix santuari.

Compartir
D’Amic i Amat
d’Amic e Amat
La gramàtica del Pare
Amb l’afecte de pare i pastor, continuo aquest camí dominical amb vosaltres, posant avui la mirada en un dels grans tresors del Concili Vaticà II: la constitució dogmàtica Dei Verbum, sobre la Revelació divina. No és un text només per a especialistes, sinó
next arrow
previous arrow

Darreres Notícies

Agenda