El proper dia 1 de setembre celebrarem la Jornada Mundial de Pregària per la Cura de la Creació, instituida pel Papa Francesc el 2015. Amb aquesta Jornada, vol donar una oportunitat a cada creient i a les comunitats cristianes per a renovar la seva adhesió personal a la vocació de ser custodis de la Creació. Volem donar gràcies a Déu per la meravellosa obra que Ell ha confiat a la nostra cura, invocar el seu ajut per a protegir-la i la seva misericòrdia pels pecats que cometem contra ella. Amb la Jornada, l’Església Catòlica se suma també al “Temps de la Creació”, iniciativa ecumènica promoguda pel Consell Mundial de les Esglésies, que té lloc cada any l’1 de setembre al 4 d’octubre, festa de St. Francesc. Durant aquest temps, els cristians estem cridats a pregar units per la creació i a donar passos eficaços en favor de la seva protecció. L’ecologia no és solament una necessitat de justícia i de supervivència dels humans, que també ho és. Per a nosaltres és una crida arrelada a l’experiència cristiana, com ensenya el Papa en la seva encíclica Laudato si’ (2015), que ens convé rellegir i meditar. És l’experiència que el món no és fruit de l’atzar, causalitat cega o realitat sense sentit, sinó que és la creació de Déu, que és amor infinit, i que la sostè, l’ha assumida i l’ha redimida.
Malauradament, els humans estem causant un enorme dany a la terra com a resultat de la violència que hi ha en el nostre cor, ferit pel pecat, que es manifesta en els símptomes de malaltia que advertim al sòl, a l’aigua, a l’aire i en els éssers vivents (LS, 2). Per això, en el seu Missatge per a aquesta Jornada, ens convida a escoltar el batec matern de la terra i, igual que el cor dels nens en el si matern es troba en harmonia amb el de les seves mares, acompassem els ritmes de la nostra vida amb els de la creació que ens dona la vida. I proposa tres camins per a fer-ho: transformar els nostres cors, els nostres estils de vida i les polítiques públiques que governen la societat
Transformar els nostres cors, assumint una “conversió ecològica”, com ja va demanar St. Joan Pau II, i que Francesc aprofundeix a Laudato si’. Cal renovar la nostra relació amb la creació, perquè no la considerem ja com un objecte del qual ens n’aprofitem, sinó que esdevenim custodis d’un do sagrat del Creador.
Transformar els nostres estils de vida, amb menys residus i menys consums innecessaris, amb més atenció als hàbits i decisions econòmiques, fent un ús el més moderat possible dels recursos, practicant la sobrietat, reciclant i apostant per productes i serveis ecològics i socialment responsables.
Transformar les polítiques públiques, posant fi a polítiques que afavoreixen les riqueses escandaloses i condicions de degradació contràries a la justícia i la pau, acumulant “deute ecològic” de les nacions riques. Cal una transició ràpida i equitativa per posar fi als combustibles fòssils, frenar l’escalfament global i posar fi a la injustícia envers els pobres i les generacions futures.
Visquem amb intensitat aquesta oportunitat de renovació. Són múltiples les iniciatives de l’Església, com ara la Xarxa Ecoparròquies, promoguda per Justícia i Pau, que ens poden ajudar en aquest procés personal i comunitari de conversió ecològica que tant necessitem.