L’octubre passat, el Papa Francesc va fer pública una Carta rellevant sobre el canvi climàtic, “Laudate Deum”, on afirmava que, per més que es pretenguin negar, amagar, dissimular o relativitzar, ja tenim aquí els signes del canvi climàtic, i cada vegada són més patents. “Ja no es pot dubtar de l’origen humà del canvi climàtic (…) És una inusual acceleració de l’escalfament, amb una velocitat tal que n’hi ha prou amb una sola generació —no segles ni mil·lennis— per constatar-ho”. La sequera n’és un d’aquests fenòmens que ara patim nosaltres, com en tants altres llocs del món. I el Papa s’adreçava de manera particular als creients, per recordar-los que cal que assumeixin la seva responsabilitat i, entre tots, mirar de crear una nova cultura de l’ús de l’aigua. Hem de tenir cura de la terra, meravellosa creació de Déu, que ens ha confiat generosament i a la qual estem profundament vinculats. Això ens demana iniciar “un camí de reconciliació amb el món que ens acull i fer-hi la nostra aportació, per embellir-lo”. En aquest camí, tot i saber que el canvi climàtic necessita mesures polítiques nacionals i internacionals, ens recordava que és també indispensable “canviar l’estil de vida irresponsable, propi del model occidental, contaminant menys, reduint els residus, consumint amb prudència” i promovent així, una nova cultura que produirà els seus efectes a llarg termini. I ara en aquesta sequera tan devastadora que estem patint, hem de reaccionar amb un ús responsable de l’aigua, que és un bé escàs.
En aquest sentit, divendres dia 2 es va fer pública una declaració dels Bisbes de Catalunya on fonamentalment constatàvem que, en no ploure suficientment ni amb regularitat i quantitat, la manca d’aigua i les restriccions afectaran moltes poblacions que veuen limitat l’ús de l’aigua per a la vida quotidiana, així com per a la indústria, la ramaderia o l’agricultura amb conseqüències greus per a tots. Els pagesos ja han fet sentir les seves reivindicacions que d’altra banda són ben justes. Cal un compromís personal per part de tots, per esdevenir més conscients del valor i la necessitat de l’aigua, i de compartir solidàriament aquest bé tan preciós.
De diverses maneres, a tots les Diòcesis de Catalunya, s’han anat fent rogatives a Déu, amb perseverança, demanant el do de la pluja que tant necessita el país. Novament ara els Bisbes de Catalunya conviden els cristians a intensificar aquesta petició, personalment i comunitàriament, confiant que el Pare del cel “donarà coses bones als qui les hi demanen” (Mt 7,11).
Els Bisbes invitaven també tots els ciutadans de Catalunya, a valorar el do preciós de l’aigua i a fer-ne un ús responsable, com una expressió més del compromís envers la conservació de la natura, portant endavant una veritable ecologia integral. El clam dels agricultors i ramaders així com la sequera han d’esdevenir una oportunitat per a viure més conscientment l’austeritat en l’estil de vida, el valor del sacrifici personal, la generositat de tots i sobretot la solidaritat amb els qui cuiden el camp i el bestiar, i la compartició entre les comarques i les ciutats del país.