La campana romànica de l’antic Santuari de Meritxell que va patir greus danys en l’incendi que va cremar el temple la matinada del 8 al 9 de setembre de 1972, va tornar al recinte del santuari-basílica, de manera oficial, el dimecres 7 de setembre al vespre, en la posobra de la celebració de la Festa de la Mare de Déu de Meritxell.
D’aquesta manera, va tornar al seu lloc d’origen, on ja hi ha l’altre antiga campana del santuari, que va sortir-ne més ben parada del succés i que, actualment, està exposada a l’església. La van rebre la Ministre de Cultura i Esport, M. Il·ltre. Sra. Sílvia Riva; el Cònsol Major de Canillo, Hble. Sr. Francesc Camp, el Rector del Santuari, Mn. Ramon Rossell i Mn. Ramon Sàrries, Arxiprest de les Valls, que fou qui va beneir-la en el seu retorn a casa. Molts fidels també van acompanyar aquest moment especial.
La campana és una peça de museu, que està datada en la seva fosa entre finals del s. XIII i principis del s. XIV, pel mestre campaner Despuic, com testimonia la signatura trobada a la mateixa campana. Fa 48 centímetres de diàmetre i 73 d’alçada i pesa 60 kg. Quedarà exposada al costat de l’altar, amb la rèplica de la Mare de Déu tallada per Íngrid Forell. Fins ara havia estat exposada al Museu Postal, i ha estat una iniciativa del conseller de comú Robert Lizarte que l’ha retornat al Santuari.
Precisament Robert Lizarte, activista cultural, investigador i campaner, actualment president de Velles Cases Andorranes, va fer un repàs de la història de la campana i les seves vicissituds, abans d’iniciar-se els actes de la posobra de la festa, amb la processó i la missa vespertina al Santuari nou.
