El proper dissabte dia 29 de novembre celebrarem solemnement la concessió del títol de Basílica Menor a l’església del Santuari de la Mare de Déu de Núria, al Pirineu, la Casa de la Patrona principal del nostre Bisbat d’Urgell des de 1956. A través d’un decret de la Congregació per al Culte Diví del 23 de setembre de 2014, el Sant Pare Francesc va concedir aquest títol i dignitat de Basílica al bell Santuari situat a 2.000 metres d’altitud, en atenció, sobretot, a ser la Patrona principal del Bisbat des del segle XX i a ser el segon Santuari marià de Catalunya, amb una devoció de molts segles a la Verge Maria, així com per la protecció a les famílies i als matrimonis que desitgen ser fecunds en vida d’amor i en fills. N’estem molt joiosos i podem anunciar que el proper dissabte dia 29, darrer dia de l’any litúrgic abans de l’Advent, celebrarem festivament aquest honor concedit pel Papa a Urgell, presidits pel Cardenal Arquebisbe de Barcelona. Gràcies Sant Pare Francesc!
El títol de Basílica el concedeix el Papa a aquelles esglésies més importants que, en atenció a la seva història i cultura, vida litúrgica i acció pastoral, són particularment significatives. Aquest títol de Basílica ve a enfortir la vinculació amb l’Església de Roma i amb la persona del Sant Pare, i alhora promou la seva exemplaritat com a centre d’especial acció litúrgica i pastoral a la nostra Diòcesi, així com a lloc privilegiat per a rebre la indulgència i la misericòrdia de Déu. Ja coneixem que les 4 Basíliques Majors només estan a Roma: St. Joan del Laterà (Catedral del Papa), Sta. Maria la Major, St. Pere del Vaticà i St. Pau extramurs. I les Basíliques Menors són les escampades pel món, unes 100 a Espanya, i unes 1.500 arreu del món. El Santuari de la M. de Déu de Núria se suma, així, a les altres tres Basíliques amb què compta la Diòcesi d’Urgell: la Santa Església Catedral de Sta. Maria de La Seu d’Urgell, basílica des de 1905; la Basílica de la M. de Déu de Valldeflors de Tremp, des del 1923; i la darrera, la Basílica de la M. de Déu de Meritxell, Patrona del Principat d’Andorra, que és Basílica des del proppassat dia 8 de setembre.
La fundació del Santuari de Núria es remunta al temps de St. Gil, ermità vingut d’Orient al segle VII, i que després s’instal·larà al país occità, Saint-Gilles-du Gard, on reposen les seves restes venerades. Ell modelà la imatge de Maria, segons la tradició, que amagada fou redescoberta al segle XI i s’hi construí una capella dedicada a Sta. Maria, la Mare de Déu. A la nostra Vall de Núria St. Gil predicà l’Evangeli als pastors i els anunciava la salvació obrada per Jesucrist (la creu), els cridava a una vida alta i espiritual (la campana) i els oferia un àpat senzill de fraternitat (l’olla). I d’aquí els símbols de Núria: creu, campana i olla, ben significatius encara avui, en ordre a mantenir la fe, escoltar la veu de Déu i ser germans i solidaris amb tots els qui ens envolten. Núria ens parla de natura, de cims i de neu, de cel i d’aigua pura, d’esquí i excursionisme, del tren cremallera, però sobretot de romeries, de devoció humil i sincera a la Mare del cel, de matrimonis beneïts amb descendència i de molts miracles petits i grans.
“Aquí tens la teva mare” (Jo 19,27) li digué Jesús al deixeble estimat, i per això el títol de Basílica amb què honorem la Casa de la nostra Mare celestial, patrona nostra, ens ha d’omplir de joia i alhora ha de ser compromís de fidelitat i de renovació eclesial. Com Maria, fem en tot la voluntat de Déu, i Ella ens protegirà i acompanyarà sempre.
