“L’Església s’uneix cada any, durant els quaranta dies de la Quaresma, al misteri de Jesús al desert” (Catecisme n. 540) quan Jesús es revelà totalment obedient a la voluntat divina i vencé el diable, el mentider. Sentim-nos urgits a viure els dies quaresmals amb profunditat espiritual i conversió de cor, estimant més Déu i els germans, i deixant-nos portar per l’Esperit del Crist, que tot ho renova. Amb el Dimecres de Cendra hem iniciat aquest temps de dejuni, oració i almoina, en preparació per a la Setmana Santa i la Pasqua.
Us ofereixo 10 frases sintètiques inspirades en textos del Papa Francesc sobre el sentit de la Quaresma:
- La cendra sobre el cap ens recorda que som pols i que a la pols tornarem. Però sobre aquesta pols, el nostre Déu ha infós el seu Esperit de vida.
- La Quaresma és un temps per a creure, és a dir, per a acollir Déu en la nostra vida i permetre-li de posar la seva estada en nosaltres.
- El dejuni viscut com a experiència de privació i solidaritat, viscut amb senzillesa de cor, porta a descobrir de nou el do de Déu i a comprendre que som febles criatures que, a imatge i semblança seva, troben en Ell el seu destí.
- Viure la Quaresma amb esperança vol dir sentir que, en Jesucrist, som testimonis del temps nou, en què Déu “fa noves totes les coses” (cf. Ap 21,1-6).
- A la vida tindrem sempre coses pendents per a fer i excuses per a no donar, però, aquest és el temps de “tornar a Déu”, donant-nos més i del tot.
- La Quaresma és un pelegrinatge que implica tota la nostra vida, tot allò que som. És el temps per a verificar els camins que estem recorrent, per a tornar a trobar el camí de retorn a casa, i redescobrir el vincle fonamental amb Déu, del qual en depèn tot.
- El viatge de tornada a Déu es dificulta pels nostres aferraments malsans, es frena pels llaços seductors dels vicis, de les falses seguretats del diner i de l’aparentar, del lament victimista que paralitza. Per a caminar, cal desemmascarar aquestes il·lusions.
- La Quaresma és un abaixament humil cap al nostre interior i cap als altres.
- El nostre viatge de retorn a Déu és possible només perquè abans es va produir el seu viatge de vinguda cap a nosaltres; si no, no hauria estat possible. Abans que nosaltres anéssim cap a Ell, Ell va baixar cap a nosaltres.
- El Pare que ens crida a retornar a la llar dels fills, és el que surt de casa per venir misericordiós a abraçar-nos; el Senyor que ens guareix és Aquell que es va deixar ferir a la Creu; l’Esperit que ens fa canviar de vida és Aquell que bufa amb força i dolçor sobre el nostre fang.
