Un dels primers Aplecs de l’Arxiprestat de l’Urgell Mitjà és el que es va celebrar el 7 de març en honor de Santa Perpètua, màrtir. Al terme municipal de Vilanova de l’Aguda i en una petita esglesiola hi va tenir lloc aquest aplec que reuneix veïns del poble i de la comarca, un any més es va celebrar la festa que a més de celebrar la Missa en honor a la santa, s’afegeix, com recull la tradició, una benedicció del terme per demanar bones collites, i guardar-les de les pedregades i altres inclemències del temps. Aquest any ha estat el diaca Mn. Josep Caba qui va fer la pregària i la benedicció del terme, tot demanant la protecció de Déu i la intercessió de Santa Perpètua, no només pels camps sinó també pels fidels i les famílies que van assistir a l’Aplec.
Tot seguit va tenir lloc la celebració de la Missa d’Acció de Gràcies i de pregària pels difunts, com és costum cada any i des de fa molts segles. A l’altar a més de Mn. Jaume Mayoral i Mn. Josep Caba, també hi van ser presents els priors de l’any que juntament amb les majorales són els encarregats en nom de les famílies del poble i les masies, de cuidar-se de la festa i de tots els seus preparatius. Mn. Mayoral a l’homilia va recordar la fermesa de la fe i la valentia no només de Santa Perpètua, sinó també de Santa Felicitat que la va acompanyar al martiri de les persecucions als cristians del 203 dC. a la ciutat de Cartago, i va afegir la situació que viuen molts cristians arreu del món que també són perseguits per viure la seva fe cristiana. Al final de la missa es van cantar els Goigs dedicats a Santa Perpètua i es va fer la tradicional foto de família, per recordar-ho a les properes generacions del poble de Vilanova de l’Aguda. També es va oferir la coca beneïda i els fidels va fer la seva almoina per col·laborar en les activitats de la celebració.
I com molts dels aplecs que se celebren a la nostra diòcesi a l’acabar els actes religiosos es va compartir un dinar, entre tots els que havien assistit a la festa, així la taula de l’eucaristia va donar pas a la taula del dinar, i en ambdues es va fer present el sentit de la fraternitat i de l’estima a les tradicions i devocions del calendari de la parròquia vilanovina.
