La signatura de dos convenis de cessió d’ús de les esglésies de Sant Climent de Taüll, de Sant Feliu de Barruera i de l’Església-Monestir de Santa Maria de Gerri de la Sal facilitarà la seva protecció.
El Departament de Cultura, des de la Direcció General del Patrimoni Cultural i l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, juntament amb el Bisbat d’Urgell impulsen la conservació del patrimoni romànic amb dos acords de cessió d’ús de les esglésies de Sant Climent de Taüll, de Sant Feliu de Barruera, i de l’Església-Monestir de Santa Maria de Gerri de la Sal, per un termini de 60 anys.
La signatura d’aquests dos convenis reforcen la conservació, restauració i posada en valor de béns patrimonials d’alt valor històric i cultural situats a l’Alta Ribagorça i al Pallars Sobirà. El Departament de Cultura i el Bisbat d’Urgell reafirmen el seu compromís amb la protecció del patrimoni cultural català i amb la cooperació institucional amb els ens locals, els consorcis patrimonials i les entitats titulars dels béns, amb l’objectiu de garantir la conservació i transmissió d’un llegat patrimonial de valor excepcional.
Les esglésies de Sant Climent de Taüll i Sant Feliu de Barruera són propietat del Bisbat d’Urgell i formen part del Consorci Patrimoni Mundial de la Vall de Boí. La signatura d’aquest conveni; entre el Bisbat d’Urgell i la Direcció General del Patrimoni Cultural, mitjançant el Consorci Patrimoni Mundial de la Vall de Boí, garanteix la continuïtat de la celebració del culte catòlic en aquetes esglésies, un dels elements característics de la inscripció com a Patrimoni Cultural.
Les dues esglésies, declarades Bé Cultural d’Interès Nacional i inscrites a la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO, formen part del conjunt de les esglésies romàniques de la Vall de Boí.
L’acord de cessió d’ús permet al Consorci Patrimoni Mundial de la Vall de Boí continuar exercint les seves funcions de restauració, conservació i manteniment en aquestes dues esglésies. Alhora també podrà impulsar noves inversions, així com acollir-se al Programa del 2% Cultural. El Consorci assumirà el manteniment ordinari dels edificis i la realització d’activitats culturals compatibles amb el caràcter patrimonial i religiós dels temples.
D’altra banda, el segon acord té com a objectiu garantir la restauració arquitectònica, la conservació i la posada en valor de l’església-monestir de Santa Maria de Gerri de la Sal, declarada Bé Cultural d’Interès Nacional i també propietat del Bisbat d’Urgell. L’Ajuntament de Baix Pallars i l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya assumiran la gestió del bé patrimonial. Es duran a terme les actuacions necessàries per assegurar la preservació del conjunt i afavorir-ne la difusió, així com promoure’n l’ús cultural, social, patrimonial i espiritual, en benefici del territori i de la comunitat local. L’Església podrà continuar disposant d’aquest temple per a les celebracions litúrgiques que han tingut lloc en aquesta església des de la seva consagració.
Sant Climent de Taüll
Consagrada el 10 de desembre de 1123, l’església de Sant Climent de Taüll es basteix sobre un temple del segle XI. És el prototip d’església romànica de planta basilical amb les tres naus separades per columnes i coberta de fusta a dos aigües, capçalera amb tres absis i campanar de torre.
La imatge de Crist en Majestat de Taüll ha estat una de les imatges emblemàtiques més utilitzades per representar el romànic català. L’original es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Sant Feliu de Barruera
A l’església de Sant Feliu de Barruera hi ha elements arquitectònics dels dos grans moments constructius presents a la Vall de Boí: els segles XI i XII.
Les diferències constructives de cada segle es fan evidents en els dos absis que conserva l’església: l’absis del s.XI, decorat amb arquets cecs, bandes llombardes i amb un aparell irregular ben diferent dels carreus de l’absis del s.XII.
Església-monestir de Gerri de la Sal
L’església-monestir de Gerri de la Sal té els seus orígens en una antiga església d’època visigòtica, refeta com a comunitat monàstica al segle IX. Durant els segles XII i XIII és testimoni del romànic llombard del Pallars Sobirà. Destaca per la seva planta basilical de tres naus amb absis semicirculars, capitells compostos, un porxo monumental i un campanar d’espadanya de tres pisos.
