Anunciem l’Evangeli de l’alegria

Celebrem la Pasqua i ens adonem que Crist Ressuscitat ens urgeix a “anunciar l’Evangeli de l’alegria”.  Aquest és el programa del Papa Francesc per al seu pontificat, inaugurat fa onze anys, que va fer patent en el seu document més emblemàtic, l’Exhortació apostòlica Evangelii Gaudium. Deia el 2013: “L’ALEGRIA DE L’EVANGELI omple el cor i la vida sencera dels qui es troben amb Jesús. Els qui es deixen salvar per Ell són alliberats del pecat, de la tristesa, del buit interior, de l’aïllament. Amb Jesucrist sempre neix i reneix l’alegria. Vull dirigir-me als fidels cristians per invitar-los a una nova etapa evangelitzadora marcada per aquesta alegria, i indicar camins per a la marxa de l’Església en els pròxims anys” (Ev.Gaudium 1). El Papa segueix 4 grans eixos: Crist, l’Església, el poble i els pobres.

  • Crist Ressuscitat ha de ser el centre de la vida espiritual cristiana.
  • Som una Església cridada a sortir d’ella mateixa i anar vers les perifèries.
  • Una Església pobra per als pobres, hospital de campanya, que ens convida a viure una opció preferencial pels pobres.
  • I convida a ser testimonis coratjosos d’alegria, deixebles evangelitzadors, convertits i ressuscitats, que escolten la Paraula i viuen de l’Eucaristia.

Sense oblidar altres desafiaments pastorals: la sinodalitat, la corresponsabilitat, la presència femenina, el fet de no vincular serveis i poder, i una espiritualitat de resposta a una crida, a una vocació que ens precedeix.

En temps de Pasqua, ens fa bé recordar les grans intuïcions pel que fa a esdevenir cada batejat un evangelitzador amb esperit (EG,. V, nn. 259-283). I el Papa Francesc proposa unes motivacions per a una renovada espiritualitat missionera i pasqual (n. 262):

  1. Hem de ser evangelitzadors que preguen i treballen, que valoren el trobament personal amb Jesús que salva; som “contemplatius en l’acció”.
  2. 2.Configurar-se amb tota la vida de Jesús, estar-ne enamorats, convençuts, entusiasmats. Unió amb el Senyor com a apòstols seus.
  3. Estimar i buscar la glòria del Pare; evangelitzar per a glòria del Pare.
  4. El gust espiritual d’estimar la gent, els petits, els pobres. Estar prop de la vida de la gent i ser instruments de Jesucrist; sense distanciar-se de les llagues de Crist, de la misèria humana; donar raó de la nostra esperança i ser servidors del poble, ja que cadascú és una missió en aquesta terra, que ha de ser fidel a la seva vocació baptismal Perquè cadascú és immensament sagrat i mereix el meu afecte i el meu lliurament. Cal tenir cura de la creació i de l’altre. Ser germans.
  5. Especialment en aquesta Pasqua, cal deixar-se treballar pel Ressuscitat i per l’Esperit Sant que ens habita. Ell és la font profunda de la nostra esperança. I sabem que Déu actua sempre i arreu, i que tota obra de lliurament serà fecunda, perquè Déu li dona la fecunditat; no s’hi val a viure sempre en el descontentament. Res no es perd, la vida dona fruits, però hem de saber esperar contra tota esperança, i donar-ho tot, sabent que el nostre lliurament és necessari. No hem de pretendre veure resultats cridaners i palpables.
  6. Cal una humil confiança en l’Esperit Sant, comptant amb la força missionera de la pregària d’acció de gràcies, de conversió, d’intercessió i d’adoració.

Joiosa Pasqua!

Compartir