Dissabte dia 8 de gener l’Arquebisbe d’Urgell Mons. Joan-Enric Vives va ordenar de diaca en una celebració joiosa al Santuari del Sant Crist de Balaguer, el Sr. Antoni M. Serra Canturri, fill de La Seu d’Urgell, de 53 anys d’edat, pare de família, educador a les Dominiques de l’Anunciata (St. Francesc Coll), llicenciat en filosofia i teologia moral. Concelebraren amb Mons. Vives, el Vicari General de la Diòcesi i encarregat del clergat i dels diaques permanents, Mn. Ignasi Navarri, i el Vicari episcopal de Pastoral, Mn. Antoni Elvira; el Capellà Custodi del Santuari, Mn. Joan Pujol; el Rector de la Parròquia de Balaguer, Mn. Jordi Profitós; el P. Josep Lluis Iriberri s.j. que l’ha acompanyat espiritualment; diversos preveres dels Bisbats de Barcelona i St. Feliu de Llobregat ex companys d’estudis del nou diaca; els companys sacerdots de l’Arxiprestat, els tres diaques permanents d’Urgell, els seminaristes i un bon grup de fidels i familiars del nou diaca.
El Sr. Arquebisbe a la seva homilia animà el nou diaca a viure amb intensitat la nova crida que l’Església li feia a partir de la seva ordenació, seguint les lectures proclamades en aquell dia. L’Arquebisbe subratllà com Déu és amor (cf. 1 Jo 4-7-10), un amor que en la vocació concreta del nou diaca permanent Antoni M. Serra Canturri es concreta en la paternitat envers el seu fill Pau, present a l’ordenació, i en una nova paternitat espiritual sobre la comunitat del Poble de Déu que assumia a partir de la seva ordenació diaconal amb el lliurament generós de si mateix als pobres i als marginats i a tots els fidels de la Diòcesi d’Urgell a la qual, el nou diaca, quedava incardinat per l’ordenació rebuda aquell dia. Mons. Vives comentà que, tal com ho relata l’Evangeli de St. Marc (Mc 6,34-44) proclamat, el nou diaca permanent ha d’oferir a Déu els seus dons, la seva vida, els seus “cinc pans i dos peixos”, perquè el Senyor la multipliqui icactuï a través d’ell.
La temptació dels deixebles és la de no resoldre els problemes de la gent i “acomiadar-los” amb indiferència. Davant aquesta actitud de despreocupació i desvinculació, el diaca és aquell ministre de l’Església, que segueix el manament del Senyor: “doneu-los de menjar vosaltres mateixos” i posa els seus “cinc pans i dos peixos”, els seus dons, la seva vida, al servei de la comunitat i del Poble de Déu, i de la multitud desvalguda “com ovelles sense pastor”.
L’Arquebisbe animà el nou diaca a tenir cura especialment dels pobres i marginats, dels malalts, dels qui necessiten escoltar la Paraula de Déu i que els sigui anunciada, i en aquest sentit recordà a l’ordenand les paraules que li diria solemnement després en el ritu d’ordenació: “Rep l’Evangeli de Crist, del qual has estat fet missatger; i creu el que llegeixes, ensenya el que creus i practica el que ensenyis”.
El nou diaca permanent quedava vinculat, incardinat, a la Diòcesi d’Urgell, que ell coneix bé i estima, per la seva naixença i per la seva vinculació a diferents realitats com el moviment de joves d’Hora 3, el de Joves d’Urgell, o haver treballat de primera mà a la casa de colònies d’AINA. Finalment l’Arquebisbe demanà que l’Esperit Sant davallés sobre el nou diaca perquè “l’enforteixi amb el do de la vostra gràcia septiforme, perquè pugui complir fidelment el seu ministeri”, cosa que serà, perquè amb l’ajuda de Déu,“escollim aquest germà nostre per a l’orde del diaconat”.
Després que en Ton prometés davant el Sr. Arquebisbe i de tots els fidels la seva ferma i lliure voluntat de predicar la Paraula de Déu i de complir el seu ministeri de servei segons el voler de Crist i de l’Església, amb plena obediència al Bisbe i els seus successors, tot el Poble de Déu invocà la Verge Maria i els sants implorant la seva ajuda perquè intercedissin pel nou ministre de l’Església.
A continuació tingué lloc la imposició de mans per part de l’Arquebisbe Joan-Enric i la solemne pregària d’ordenació demanant al Senyor que fes davallar damunt d’ell l’Esperit Sant perquè l’enfortís amb el do de la gràcia septiforme i pogués acomplir així fidelment el seu ministeri.
Un cop ordenat, fou revestit amb l’estola i la dalmàtica, aportats al bisbe pel seu fill, Pau de dotze anys, ornaments litúrgics que signifiquen el seu ministeri de servei als pobres i a tot el Poble de Déu. A continuació el nou diaca rebé de mans de l’Arquebisbe Joan-Enric el llibre dels Evangelis perquè visqui de l’Evangeli i el proclami en les celebracions litúrgiques i en la vida del Poble de Déu. El bes de pau de l’Arquebisbe i dels seus germans en l’orde diaconal clogué el ritu d’ordenació.
En acabar l’Eucaristia el nou diaca s’adreçà en acció de gràcies a la comunitat reunida amb unes paraules que reflectien la seva estima a la Paraula de Déu i la seva voluntat de servir tothom en aquest nou ministeri que l’Església, per mans del Bisbe, li confia. També un seu germà, en nom de la família, va voler agrair al nou diaca el suport i amor que sempre ha aportat a la seva família i va tenir un record emocionat pels seus pares difunts que el van portar a la fe i que van traspassar a causa de la pandèmia.
Després de la benedicció final sobre l’ordenat, ell va passar a venerar la Sagrada Imatge del Sant Crist de Balaguer amb gran devoció, mentre les Gnes. Clarisses cantaven l’Himne.
El nou diaca estarà al servei la Parròquia de La Seu d’Urgell i dels pobles veïns.
