Comencem el temps de vacances per excel·lència. Acabem treballs i mirem de descansar, si el nostre ofici ens ho permet. Tindrem major contacte amb la família i amb la natura, amb els nostres pobles d’origen, potser ens podrem permetre algun extra i sobretot trencar amb les rutines i refer forces amb el descans. És temps de recollir els fruits, molts o pocs, del curs que s’escola; d’agrair la collita, la que es veu i la que no es veu; els fruits misteriosos que només Déu coneix del que anem sembrant durant l’any. Us invito a disposar-vos a l’acció de gràcies, a la conversió i a l’esperança, sabent que l’important és invisible als ulls (A. de Saint-Exupéry). Així com el Papa Francesc recomana als matrimonis tres paraules que no poden mancar en el seu cor, “perdó, gràcies i permís”, jo també us en proposo tres que ens orientin en l’acabament d’aquest curs: “agraïment, misericòrdia i esperança”.
Agraïment, perquè l’apòstol missioner, el servidor de l’Evangeli de l’alegria, quan arriba el moment de la sega, ha de ser agraït. Ell va preparar el camp, va colgar-hi la llavor, va adobar la terra, i la regà pacientment,… i ara, “sense que ell sàpiga com”, contempla la collita. És Déu, i només Déu, qui tot ho fa fructificar, i sempre de forma sorprenent. Siguem agraïts al fet que Déu ens hagi considerat dignes de treballar pel seu Regne, amb Ell. Potser ens ha tocat sembrar amb llàgrimes als ulls, però ara tornem plens d’alegria. Ja que la collita és seva. Nosaltres som “servents inútils, sense cap mèrit”, que fem el que havíem de fer. És bo treballar i perseverar en l’amor, fins al cansament, per a aquest Amo dels sembrats.
Misericòrdia, perquè sempre hi ha molt a ser perdonat i a perdonar. No ens cansem de revisar el que fem, com ho fem, i per què ho fem… i segur que trobarem que tot el nostre treball amb la família, de voluntariat i de servei pastoral… podria millorar. Ara també és el moment de la conversió, de demanar perdó i misericòrdia. Hem de viure des de la misericòrdia la nostra entrega d’evangelitzadors. Déu és Pare misericordiós, que no es cansa de perdonar-nos. Acollim la misericòrdia de Déu, i siguem portadors a tot arreu d’un tracte misericordiós i ple de confiança.
Esperança, perquè cal estar oberts al que Déu disposi per a cadascun de nosaltres, ja que Déu sempre “obre un futur davant nostre”. Ens hem de proposar noves fites, millores, canvis, que amb l’ajut de Déu es podran dur a terme. Sense caure en temptacions de mandra o comoditat. Convé que posem la nostra confiança en el Déu que “fa que tot sigui nou”, i per a qui “res no li és impossible”.
Arriben les vacances i s’acaba un curs. Ve un temps de parada, de canvi de ritme, i ja s’albira la novetat del que vindrà. Ens convé un descans, però no hi pot haver vacances per a la fe,per a la pregària i l’Eucaristia, per al servei als germans, i per a l’ajuda als necessitats. Que el Senyor ens guardi i ens faci viure en el goig del servent bo i fidel, que ha estat fidel en el poc i Déu el posarà sobre molt. Bones vacances, i bon nou curs!
