El Papa Lleó XIV és una veu valenta de pau i justícia en el món global. S’ha posicionat amb claredat en qüestions socials. Denuncia l’individualisme destructiu, l’exclusió dels més vulnerables i l’afebliment de la dignitat humana en tants àmbits de la vida moderna. Reivindica una Església que no es reclogui en si mateixa, sinó que surti a l’encontre del món, com a instrument de reconciliació, de pau i de servei als pobres, als migrants i als descartats.
Amb una trajectòria com a missioner al Perú i defensor dels drets humans, Lleó XIV ha mostrat un fort compromís amb les comunitats marginades. Ha destacat la importància de l’acció pastoral i la necessitat de l’Església de ser una llum que il·lumini les nits fosques d’aquest món. Impulsarà una Església missionera, que no s’avergonyeixi de l’Evangeli i que sigui capaç de proposar la fe com una resposta coherent i clara a les angoixes del món actual. Ens convida a sortir de la comoditat, de l’autoreferencialitat i de la por, i a redescobrir la joia de comunicar Crist amb gestos, paraules i testimoniatge coherent. “Déu estima tothom i el mal no prevaldrà!”, afirmà rotundament el dia de la seva elecció, per sostenir i enlairar la nostra esperança.
Lleó XIV ha expressat la seva intenció de continuar amb les reformes iniciades pel seu predecessor, el Papa Francesc, posant èmfasi en la humilitat, la justícia social i l’atenció pastoral. També ha destacat la necessitat de reformar la governança del Vaticà i abordar qüestions actuals com l’impacte de la intel·ligència artificial en el treball i la dignitat humana. El nou pontífex és un ferm defensor de la sinodalitat, promovent la participació i la corresponsabilitat de tots els fidels per abordar la polarització dins de l’Església. Ha afirmat que tots els fidels estem cridats a la gran responsabilitat de viure el que anomena una nova actitud, l’amor i la unitat, ferment d’un món reconciliat que demana escoltar primer l’Esperit Sant i el que reclama a l’Església. És una crida a una espiritualitat més arrelada, més orant, que torni a posar Déu al centre de tot.
En l’audiència amb els periodistes al Vaticà, el Papa va defensar la llibertat de premsa i va subratllar la importància de la llibertat d’expressió, afirmant que “només els pobles informats poden prendre decisions lliures”. Va demanar l’alliberament dels periodistes empresonats per “haver buscat i explicat la veritat” i va elogiar la tasca dels reporters en zones de conflicte. I ha tingut signes de proximitat a Ucraïna, i als seus infants deportats, i ha cridat a tenir compassió dels qui passen fam o no reben l’ajuda humanitària deguda. A l’homilia de la missa de l’inici del seu ministeri, va dir: “Amb la llum i la força de l´Esperit Sant, construïm una Església fundada en l´amor de Déu i signe d´unitat, una Església missionera, que obre els braços al món, que anuncia la Paraula, que es deixa qüestionar per la història, i que es converteix en ferment de concòrdia per a la humanitat.” Som davant d’un temps nou per a la fe i per a l’Església, que ens desafia i ens il·lusiona. El Papa Lleó XIV no “inventarà” una Església nova, sinó que renovarà l’Església de sempre des del cor de l’Evangeli, la santedat i l’amor. La seva veu és un vent fresc, que ens recorda que l’amor i la santedat no són una utopia, sinó una vocació real per a tots.
