L’església de Sant Esteve d’Andorra la Vella va celebrar la festivitat de Sant Esteve, 26 de desembre, amb una Missa d’Acció de Gràcies per l’ampliació del temple i la dedicació del nou altar, just fa 60 anys. La festa fou presidida per l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives, i concelebrada pels sacerdots de les parròquies del Principat i els sacerdots que han servit la parròquia durant aquests darrers 60 anys.
Aquest era l’acte central de tot un seguit d’activitats que s’havien dut a terme al llarg del mes de novembre per celebrar l’aniversari, i que havien estat organitzades pel Consell Parroquial, encapçalat pel Rector i Arxiprest de les Valls, Mn. Ramon Sàrries, amb el suport del Comú d’Andorra la Vella i entitats culturals i particulars de la parròquia.
L’Arquebisbe d’Urgell va exhortar els assistents, en la seva homilia, a integrar plenament el sentit del Nadal que mostra amb el seu exemple el màrtir Sant Esteve. Va assenyalar que correm el perill de viure el Nadal com un Nadal de cotó fluix, on tot queda en imatges estereotipades, i que, en canvi, Sant Esteve ens ajudar a descobrir un Nadal que fuig del més superficial, que ens centra en el servei als altres i a Déu fins perdre la pròpia vida per amor. És per això que l’església proposa de celebrar la festa de Sant Esteve, el dia després de Nadal: perquè és un màrtir que dóna la vida defensant les seves creences en un exercici de coherència vital: Esteve fou diaca que era un gran predicador i que va tenir a més, un gran sentit de servei al Crist. Vivia el que predicava, fou coherent fins al final, quan fou víctima d’una mort molt dura.
Mons. Vives va encoratjar els fidels a donar testimoni i crear un moviment d’evangelització, tal i com féu la parròquia de Sant Esteve fa 60 anys, quan va ampliar el temple del segle XII i es va transformar en temps de Mn. Lluís Pujol. Com St Francesc d’Assís que restaurà l’Església, que queia en ruïnes. No es tractava de restauració material, sinó pastoral i espiritual.
També Mn. Ramon Sàrries, en les seves paraules de cloenda, ha fet un agraïment a tots els que havien participat en aquesta celebració al llarg de dos mesos: començant pel Comú d’Andorra la Vella. Justament la Cònsol d’Andorra, Hble. Sra. Conxita Marsol s’havia fet present a la celebració així com d’altres membres del Comú, i diverses autoritats de la Parròquia d’aquests 60 anys que van viure el procés d’expansió del temple.
Els actes es van inaugurar el 24 de novembre, amb una exposició fotogràfica sobre les obres de l’ampliació del temple parroquial i la dedicació del temple i la consagració del nou altar.
L’exposició, realitzada per la comunitat parroquial, amb el suport del Comú d’Andorra la Vella i el Govern del Principat, s’ha titulat “La comunitat creix, el temple s’expandeix (1962-2022)”, amb el propòsit d’explicar les obres d’ampliació, realitzades davant la necessitat de respondre al creixement demogràfic que experimentava la parròquia en aquell temps. Les obres, impulsades el 1958 pel rector Mn. Lluís Pujol, i dirigides per l’arquitecte Josep Brugal, van significar una important transformació del temple, d’estil romànic, construït a la segona meitat del segle XII. L’ampliació va suposar la creació d’una nova nau més àmplia, orientada al Sud, amb una nova porta d’accés principal, a Nord, la que dona a la plaça Príncep Benlloch. En anys posteriors s’hi han fet altres reformes i millores a l’interior. Del temple original es va mantenir i es conserva encara l’àbside, el més gran del romànic a Andorra, més una absidiola, així com part de les parets de la nau primitiva, que constitueix l’actual capella del Santíssim.
Els actes es clouran el proper dia 30 de desembre, a les 21,30h, amb un Concert d’orgue, a càrrec d’Aaron Ribas. Justament aquell dia, fa 60 anys, el bisbe d’Urgell d’aquell moment, Mons. Ramon Iglesias Navarri, va dedicar el nou altar. Era l’any 1962. Es complien en aquell dia 50 anys de l’ordenació sacerdotal del Bisbe Copríncep i 20 de la seva preconització com a bisbe, i inaugurar una ampliació com aquella era un acte simbòlic que va reunir un nombrós grup de fidels que va omplir de gom a gom la nova església.
