El passat dia 10 d’agost es complien 800 anys que, a l’Hospital de Sta. Eulàlia de la Catedral de Barcelona, es va fundar l’Orde de la Mare de Déu de la Mercè de la redempció de captius, el primer Orde dedicat a la Mare de Déu en l’Església. Fem acció de gràcies per aquests llargs 800 anys d’alliberament, atencions i acompanyament dels privats de llibertat. Hi estem especialment urgits els cristians de Catalunya ja que fou un català, St. Pere Nolasc, qui acollia la veu de Maria i responia a una necessitat de caritat i misericòrdia.
El carisma mercedari brolla quan un jove mercader, Pere Nolasc, nascut prop de Barcelona, capta una crida especial de Déu en veure les misèries i injustícies del món en què ell vivia i conscient que Déu el cridava, començà un nou camí per lluitar per la llibertat dels cristians que havien abandonat la religió i, sobretot, d’aquells que, en situació d’esclavitud en països musulmans, estaven en perill de perdre la fe. Seria la Mare de Déu qui, a la matinada del 2 d’agost de 1218, “descendí” a Barcelona per donar-li un missatge: “Per voluntat del meu Santíssim Fill i meva, funda al món un Orde que, en honor meu, s’haurà d’anomenar Orde de la Mare de Déu de la Mercè de la redempció de captius”. I als pocs dies l’Orde fou fundat amb la participació del rei Jaume I d’Aragó i davant el bisbe de la ciutat, Berenguer de Palou II, que el protegí. Durien l’escut de la Catedral, la creu, i les armes del Rei, les quatre barres, pertot arreu del món. Lliuraven els seus béns i la seva vida per redimir captius com a obra màxima de misericòrdia: “Estava a la presó i vinguéreu a veure’m” (Mt 25,36). Naixia així l’”ideal de la Mercè” que Maria impulsa per redimir captius, no amb les armes sinó amb la pregària, la negociació i, si convé, amb la donació de la pròpia llibertat a canvi de la dels germans empresonats. Pau i diàleg, conviccions pròpies i acostament als enemics, respecte per la llibertat religiosa i recerca de la transformació de l’altre, del qui ens oprimeix, del qui ha delinquit, del qui ens critica o ens fa mal. És un ideal ben actual.
Maria, Mare de Misericòrdia, es converteix en Mare de la Mercè, redemptora de pau i de pacte, dadora de llibertat i dignificadora dels seus fills més oprimits. L’Orde afegeix un quart vot de la mercè, pel qual els mercedaris restarien com a ostatges si fos necessari, per tal de salvar la vida i la fe del cristià captiu. Seran semblança de Crist, que va lliurar la seva vida per redimir el món. Amb el transcurs de la història, en resposta a les noves esclavituds i segons les necessitats de l’Església, a més de la seva acció redemptora, els Mercedaris han assumit una sèrie de ministeris caritatius i apostòlics, actualitzant la missió redemptora que St. Pere Nolasc i Santa Maria de la Mercè els van llegar. Avui la família mercedària està formada per més de 12 branques masculines i femenines actives arreu del món en centres penitenciaris, en recuperació social dels presos i les seves famílies, i en altres accions de pastoral de la caritat.
Vivint l’acció de gràcies per aquests 800 anys de sembra evangèlica d’un català universal, acollim també nosaltres aquest ideal de la Mercè, model de pacte pacífic i pacificador, amb la Mare de Déu de la Mercè al centre, i cerquem de ser, per la fe i les obres, redemptors dels germans privats de llibertat i sense esperança, que potser viuen allunyats de Déu, en les noves perifèries de la captivitat.