100 anys de la mort de l’escriptor i poeta aranès, Mn. Jusèp Condò Sambeat

Diversos actes, se celebraran a la Val d’Aran, durant aquest any 2019, tot recordant Mn. Jusèp Condò i Sambeat, en els 100 anys de la seva mort, que s’esdevingué a Bossòst, el 5 d’agost de 1919, quan tenia 52 anys d’edat.

A Montcorbau, lloc del seu naixement, el proppassat dia 22 de març, com a primer d’aquests actes que se succeiran al llarg de l’any, el Conselh Generau d’Aran col·locà, al pati de davant de l’església parroquial, un bust de Mn. Condò. Autoritats de la Val d’Aran i un grup nombrós d’admiradors del poeta aranès acudiren a l’acte del petit poble. Mn. Jusèp Amiell, antic Arxiprest, Canonge de La Seu d’Urgell i guardonat amb la Creu de Sant Jordi, oferí una conferència sobre Mn. Jusèp Condò, sacerdot, escriptor i poeta, parlant, també, del seu poble, de la seva família, formada per set persones, de la qual va haver de tenir cura i fer-se’n responsable, degut a unes adversitats. No deixant el seu treball de sacerdot zelós, va escriure diàriament, sense fatiga, amb la llengua materna, com havia fet anteriorment amb la llengua catalana, quan estava fora de la Val d’Aran.

Els motius de totes aquestes celebracions i homenatges són la gran col·laboració que va tenir Mn. Condò amb el renaixement, difusió i estudi de la llengua pròpia de la Vall d’Aran. Va escriure molt en català i va ser llorejat en diversos jocs florals i festes literàries, ja des del Seminari d’Urgell i després a les parròquies de Sallent de Montanisell, Gabassa de la Llitera i Moror de la Conca.

L’any 1905, amb 38 anys, tornà a la Val d’Aran: Gessa, Salardu, Bossòst. És llavors que comença una obra gegantina, ell tot sol, estudiant, escrivint i donant a conèixer la llengua aranesa, buscant el recolzament, l’ajuda i la divulgació als qui al país veí de Comenge, cuidaven també la llengua gascona, germanes les dues llengües, separades solament per una frontera.

Compartir