Diumenge V de Pasqua (B)

Estimats germans:

Cercar Déu és l’aventura més gran que mai ha intentat l’home, la més universal i persistent. Tots els camins han estat esbrinats i tots els mètodes assajats. La diversitat de religions són la mostra de l’esforç gegantí per trobar un camí d’accés a Déu.

Déu, però, és totalment Altre: és el Ser. l’Etern, l’Infinit; l’Ésser no material fora del temps i de l’espai. Per aquesta raó, l’home -material, temporal i limitat- no té en si mateix ni capacitat ni mitjans per poder accedir a Déu. Tot i això, el seu destí és Déu i no pot ofegar mai del tot la consciència de necessitat de Déu.

Hi ha d’haver, per tant, un camí d’accés a Déu. Si l’home no pot anar a Déu, Déu si que es pot fer present a l’home. Hi ho fa donant-se a conèixer, comunicant-se: és el què coneixem com revelació. La Bíblia no és altra cosa que la història de la comunicació de Déu amb l’home: amb simbolismes, amb narracions mitològiques, amb paraula de saviesa i amb fets històrics. És el que en diem la història de la salvació: tot allò que Déu ha fet i fa encara per la salvació de la humanitat.

L’apropament de Déu a la humanitat ha estat sempre valent-se de persones disponibles, capaces d’acceptar la revelació, acollir-la i comunicar-la. En l’Antic Testament hi trobem les grans figures que, progressivament acullen i trameten la revelació. Recordem només Abraham, Moisès i els profetes, tres etapes pletòriques de la protecció de Déu a favor del seu poble, feta evident per la intervenció d’aquells sants personatges.

Aquella etapa, però, va ser només la preparació del gran esdeveniment amb la vinguda del Messies. En Jesús de Natzaret Déu es va manifestar plenament i es va fer present entre nosaltres d’una manera definitiva. Jesús és el rostre visible del Pare. En Jesús hi ha la plenitud de la divinitat. En ell, Déu mateix ha vingut a la recerca de la humanitat. Ell és el camí, la veritat i la vida.

A l’Evangeli d’avui Jesús ens ha dit: Jo sóc el cep i vosaltres les sarments. Qui està en mi i jo en ell dóna molt de fruit, perquè sense mi, no podeu fer res. Si algú se separa de mi és llançat a fora, com ho fan amb els sarments, i s’asseca. Dit altrament: no tenim cap més camí fora de Jesús per apropar-nos a Déu.

La resurrecció de Jesús fa realitat aquesta promesa. Pel baptisme, i per la fe i l’esperança quedem incorporats a la vida, a la mort i a la resurrecció de Jesús, i aquest procés ens porta directament a Déu. L’home se salva per Jesús i amb Jesús.

El nostre esforç personal se centra en assemblar-nos el més possible a Jesús, estimant-nos els uns als altres tal com ell ens estima i mirant que el nostre amor no sigui només de paraules, sinó de fets i de veritat.

D’Amic i Amat
d’Amic i Amat
Apòstols de la joia de seguir el Crist
Estimats diocesans,
estimada església d’Urgell,

Hem començat un nou curs pastoral, la catequesi, l’escola, els equips de Càritas parroquial, els grups de pregària, de lectio divina i tantes altres activitats que en les nostres parròquies oferim per a poder
D’Amic i Amat
d’Amic i Amat
L’art d’escoltar música sacra
Estimats diocesans,
estimada església d’Urgell,

En aquest diumenge compartiré amb vosaltres la prominència de saber escoltar els signes dels temps, saber escoltar els germans i en definitiva fer de l’escolta un art per a créixer com a persones i per suposat
D’Amic i Amat
d’Amic i Amat
Aportar vida
Estimats diocesans,
estimada església d’Urgell,

En començar aquest nou curs us voldria presentar el filòsof Sòcrates, el qual té un principi de coneixement de la veritat a través de la dialèctica que dona llum i vida. Aquest mètode l’anomenem la maièutica
D’Amic i Amat
d’Amic i Amat
Amb Maria, naixem de nou
Estimats diocesans,
estimada església d’Urgell,
estimat poble andorrà,

A les vigílies de la Festivitat del Naixement de la Benaurada Verge Maria, la nostra Església diocesana es vesteix de festa i es prepara per celebrar la Solemnitat de la Mare de Déu
D’Amic i Amat
d’Amic i Amat
Sant Gil, custodi de la creació
Estimats diocesans,
estimada església d’Urgell,

Aquest dilluns celebrarem a la nostra diòcesi, i especialment al Santuari de la Mare de Déu de Núria, la festa litúrgica de Sant Gil. Qui era aquest sant?

L’any 1271 consta que hi havia a la Vall de Núria
next arrow
previous arrow

Darreres Notícies

Agenda