Estimats germans:
Cercar Déu és l’aventura més gran que mai ha intentat l’home, la més universal i persistent. Tots els camins han estat esbrinats i tots els mètodes assajats. La diversitat de religions són la mostra de l’esforç gegantí per trobar un camí d’accés a Déu.
Déu, però, és totalment Altre: és el Ser. l’Etern, l’Infinit; l’Ésser no material fora del temps i de l’espai. Per aquesta raó, l’home -material, temporal i limitat- no té en si mateix ni capacitat ni mitjans per poder accedir a Déu. Tot i això, el seu destí és Déu i no pot ofegar mai del tot la consciència de necessitat de Déu.
Hi ha d’haver, per tant, un camí d’accés a Déu. Si l’home no pot anar a Déu, Déu si que es pot fer present a l’home. Hi ho fa donant-se a conèixer, comunicant-se: és el què coneixem com revelació. La Bíblia no és altra cosa que la història de la comunicació de Déu amb l’home: amb simbolismes, amb narracions mitològiques, amb paraula de saviesa i amb fets històrics. És el que en diem la història de la salvació: tot allò que Déu ha fet i fa encara per la salvació de la humanitat.
L’apropament de Déu a la humanitat ha estat sempre valent-se de persones disponibles, capaces d’acceptar la revelació, acollir-la i comunicar-la. En l’Antic Testament hi trobem les grans figures que, progressivament acullen i trameten la revelació. Recordem només Abraham, Moisès i els profetes, tres etapes pletòriques de la protecció de Déu a favor del seu poble, feta evident per la intervenció d’aquells sants personatges.
Aquella etapa, però, va ser només la preparació del gran esdeveniment amb la vinguda del Messies. En Jesús de Natzaret Déu es va manifestar plenament i es va fer present entre nosaltres d’una manera definitiva. Jesús és el rostre visible del Pare. En Jesús hi ha la plenitud de la divinitat. En ell, Déu mateix ha vingut a la recerca de la humanitat. Ell és el camí, la veritat i la vida.
A l’Evangeli d’avui Jesús ens ha dit: Jo sóc el cep i vosaltres les sarments. Qui està en mi i jo en ell dóna molt de fruit, perquè sense mi, no podeu fer res. Si algú se separa de mi és llançat a fora, com ho fan amb els sarments, i s’asseca. Dit altrament: no tenim cap més camí fora de Jesús per apropar-nos a Déu.
La resurrecció de Jesús fa realitat aquesta promesa. Pel baptisme, i per la fe i l’esperança quedem incorporats a la vida, a la mort i a la resurrecció de Jesús, i aquest procés ens porta directament a Déu. L’home se salva per Jesús i amb Jesús.
El nostre esforç personal se centra en assemblar-nos el més possible a Jesús, estimant-nos els uns als altres tal com ell ens estima i mirant que el nostre amor no sigui només de paraules, sinó de fets i de veritat.
