Estimats germans:
Avui comencem la Quaresma, que compren els quaranta dies de preparació per a la Pasqua.. Hi ha un inconvenient: Aquest temps especialment fort de preparació el celebrem cada any, i és molt difícil evitar la sensació de rutina, de veure arribar amb desgana una cosa ja coneguda. Un altre aspecte negatiu és la manca de ressò social. Ara, al nostre món, la quaresma significa ben poca cosa per a la major part dels nostres conciutadans, fins i tot entre els creients practicants.
És bo, doncs, que amb motiu de la Quaresma – Pasqua tornem a fer-nos conscients d’allò que és la fe cristiana. El centre és Jesucrist, la seva persona i el seu missatge; el misteri de la seva mort i resurrecció.
El nostre moment històric està ple de preguntes, de sofriments i de frivolitats. Nosaltres creiem que també aquest nostre món pot trobar la veritable llum de la vida en el missatge de Jesús, en la seva Pasqua. No hi ha més camí ample i confortable que aquest: el misteri de Jesús i el seu mateix procés personal ens proposen com a veritable camí per a la vida humana la conversió personal i comunitària, segons l’Esperit.
En aquest context té sentit l’exercici quaresmal, com el temps favorable per tornar a posar cada cristià i cada comunitat davant del misteri de Jesucrist, com a camí veritable; i davant la pròpia vida com la única cosa que tenim a les mans. Es tracta, per tant, de progressar en la tasca d’aprendre a viure. Una crida a superar la frivolitat i la superficialitat, per buscar amb força l’únic necessari.
La fórmula Recorda’t, home, que ets pols i a la pols tornaràs ens vol fer veure la caducitat de tot, àdhuc de la nostra vida. La cendra recorda el nostre engany constant sobre tantes coses que fingeixen omplir-nos el cor, però que no ens poden donar la vida; coses, de lluny, aparentment denses i atractives, de prop, etèries i repulsives.
La cerimònia d’avui és una crida a la conversió. És a dir, a reconèixer amb cor penedit l’engany que vivim a causa del pecat, i a canviar els objectius profunds de la nostra vida.
Tot ens porta a preparar un cor obert i sincer, a purificar les nostres intencions. L’ajuda als altres, la pregària i l’ascètica han d’ésser assumits i exercitats amb un cor sincer davant Déu, i no pas per a ésser ben vistos o per a pròpia complaença. Tot, a semblança del Fill de Déu. Procurem fer de la nostra Quaresma un itinerari per a la contemplació i la vivència del camí de Jesús.
