Diumenge VII durant l’any (B)

Estimats germans:

El pecat és una desviació. És trastornar la direcció del viatge que ens duria al destí preestablert, un destí de realització personal plena, canviant-lo per un altre destí que no porta a res. En tot cas, a la frustració. El destí natural de l’home no pot ser cap altre que Déu, com n’és també l’origen. Per aquesta raó el pecat ens perjudica només a nosaltres, mai directament no perjudica Déu; encara que, d’alguna manera, l’implica, en tant en quant, pel pecat, l’home li gira l’esquena, fent-se un projecte propi en contraposició al de Déu.

En aquest sentit, el pecat és ofensa de Déu i, parlant metafòricament, li causa ofensa i sofriment. En algunes ocasions la intenció del pecador pot ser un intent de fer mal a Déu, com seria el cas de la blasfèmia conscient i voluntària. Hem llegit a Isaïes, parlant al poble d’Israel: El que has fet és obligar-me a suportar els teus pecats, molestar-me amb les teves culpes.

L’home, que pot pecar tot sol, no té capacitat per a convertir-se tot sol. Pot començar el camí de l’absurd sense l’ajut de ningú, però no pot adonar-se de l’error i canviar de direcció en solitari. Pot fer-se mal voluntàriament, però no pot curar-se. El camí de la salut és cosa del Senyor.

El projecte de Déu és de salvació universal. Ell ha començat l’obra bona i és el qui la duu a terme. Pel profeta Isaïes ens ha dit: Sóc jo el qui esborro les teves faltes per l’amor de mi mateix, i no em recordaré mai més dels teus pecats. Per arribar a la conversió i aconseguir el perdó dels pecats cal aportar-hi la nostra col·laboració. D’una manera o altra cal que surti del nostre cor aquella pregària del salm: Senyor, compadiu-vos de mi. He pecat contra vós, salveu-me la vida. El pecador s’ha de parar a pensar per adonar-se que el seu camí hauria d’ésser un altre, i ha de conrear una actitud de retorn, tal com ho va fer el fill pròdig. Fem us d’una altra comparació: la condició prèvia del malalt per a curar-se és reconèixer la malaltia i desitjar la salut, com en el cas de l’evangeli d’avui.

En Jesús, Déu s’ha fet més proper als pecadors, constituint-lo el seu mitjancer per atorgar el perdó dels pecats. Ho hem escoltat a l’evangeli: Jesús, en veure aquella fe, digué al paralític: ‘Fill, els teus pecats et queden perdonats. I afegí: Ara sabreu que el fill de l’home té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra.

En instituir el sagraments Jesús passà a l’Església el seu poder de perdonar els pecats en nom de Déu i ens deixà tres sagraments que poden produir aquest efecte: el baptisme que perdona tots els pecats al batejat, abans de fer-lo fill de Déu, el sagrament del perdó -conegut també com penitència o confessió i, en algunes circumstàncies el sagrament de la unció dels malalts.

D’Amic i Amat
d’Amic e Amat
Fermesa quan sigui necessari; duresa mai; dolcesa i caritat sempre (Beata Anna Maria Janer)
Estimats diocesans,
estimada església d’Urgell,

Avui recordem amb tota la nostra església diocesana la memòria litúrgica d’una dona religiosa del segle XIX que va saber copsar la realitat de la societat i de la terra on vivia. Es tracta de la Beata Anna
next arrow
previous arrow

Darreres Notícies

Agenda