Diumenge VII durant l’any (B)

Estimats germans:

El pecat és una desviació. És trastornar la direcció del viatge que ens duria al destí preestablert, un destí de realització personal plena, canviant-lo per un altre destí que no porta a res. En tot cas, a la frustració. El destí natural de l’home no pot ser cap altre que Déu, com n’és també l’origen. Per aquesta raó el pecat ens perjudica només a nosaltres, mai directament no perjudica Déu; encara que, d’alguna manera, l’implica, en tant en quant, pel pecat, l’home li gira l’esquena, fent-se un projecte propi en contraposició al de Déu.

En aquest sentit, el pecat és ofensa de Déu i, parlant metafòricament, li causa ofensa i sofriment. En algunes ocasions la intenció del pecador pot ser un intent de fer mal a Déu, com seria el cas de la blasfèmia conscient i voluntària. Hem llegit a Isaïes, parlant al poble d’Israel: El que has fet és obligar-me a suportar els teus pecats, molestar-me amb les teves culpes.

L’home, que pot pecar tot sol, no té capacitat per a convertir-se tot sol. Pot començar el camí de l’absurd sense l’ajut de ningú, però no pot adonar-se de l’error i canviar de direcció en solitari. Pot fer-se mal voluntàriament, però no pot curar-se. El camí de la salut és cosa del Senyor.

El projecte de Déu és de salvació universal. Ell ha començat l’obra bona i és el qui la duu a terme. Pel profeta Isaïes ens ha dit: Sóc jo el qui esborro les teves faltes per l’amor de mi mateix, i no em recordaré mai més dels teus pecats. Per arribar a la conversió i aconseguir el perdó dels pecats cal aportar-hi la nostra col·laboració. D’una manera o altra cal que surti del nostre cor aquella pregària del salm: Senyor, compadiu-vos de mi. He pecat contra vós, salveu-me la vida. El pecador s’ha de parar a pensar per adonar-se que el seu camí hauria d’ésser un altre, i ha de conrear una actitud de retorn, tal com ho va fer el fill pròdig. Fem us d’una altra comparació: la condició prèvia del malalt per a curar-se és reconèixer la malaltia i desitjar la salut, com en el cas de l’evangeli d’avui.

En Jesús, Déu s’ha fet més proper als pecadors, constituint-lo el seu mitjancer per atorgar el perdó dels pecats. Ho hem escoltat a l’evangeli: Jesús, en veure aquella fe, digué al paralític: ‘Fill, els teus pecats et queden perdonats. I afegí: Ara sabreu que el fill de l’home té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra.

En instituir el sagraments Jesús passà a l’Església el seu poder de perdonar els pecats en nom de Déu i ens deixà tres sagraments que poden produir aquest efecte: el baptisme que perdona tots els pecats al batejat, abans de fer-lo fill de Déu, el sagrament del perdó -conegut també com penitència o confessió i, en algunes circumstàncies el sagrament de la unció dels malalts.

D’Amic i Amat
d’Amic i Amat
Apòstols de la joia de seguir el Crist
Estimats diocesans,
estimada església d’Urgell,

Hem començat un nou curs pastoral, la catequesi, l’escola, els equips de Càritas parroquial, els grups de pregària, de lectio divina i tantes altres activitats que en les nostres parròquies oferim per a poder
D’Amic i Amat
d’Amic i Amat
L’art d’escoltar música sacra
Estimats diocesans,
estimada església d’Urgell,

En aquest diumenge compartiré amb vosaltres la prominència de saber escoltar els signes dels temps, saber escoltar els germans i en definitiva fer de l’escolta un art per a créixer com a persones i per suposat
D’Amic i Amat
d’Amic i Amat
Aportar vida
Estimats diocesans,
estimada església d’Urgell,

En començar aquest nou curs us voldria presentar el filòsof Sòcrates, el qual té un principi de coneixement de la veritat a través de la dialèctica que dona llum i vida. Aquest mètode l’anomenem la maièutica
D’Amic i Amat
d’Amic i Amat
Amb Maria, naixem de nou
Estimats diocesans,
estimada església d’Urgell,
estimat poble andorrà,

A les vigílies de la Festivitat del Naixement de la Benaurada Verge Maria, la nostra Església diocesana es vesteix de festa i es prepara per celebrar la Solemnitat de la Mare de Déu
D’Amic i Amat
d’Amic i Amat
Sant Gil, custodi de la creació
Estimats diocesans,
estimada església d’Urgell,

Aquest dilluns celebrarem a la nostra diòcesi, i especialment al Santuari de la Mare de Déu de Núria, la festa litúrgica de Sant Gil. Qui era aquest sant?

L’any 1271 consta que hi havia a la Vall de Núria
next arrow
previous arrow

Darreres Notícies

Agenda