Estimats amics N. i N., estimats pares i demés familiars, benvolguts assistents tots:
Ens hem reunit per a celebrar la festa de l’amor. Els protagonistes són un noi i una noia que han descobert el tresor amagat i el volen consolidar i protegir: I això, no solament enmig de la societat on viuen, sinó encara més a la presència de Déu, en el seu sant temple i davant la mirada còmplice i amiga de la comunitat de creients. La nostra enhorabona, perquè aquest gest manifesta la seva decisió i compromís de portar l’empresa a bon terme. Es a dir: han fet una opció ferma per la felicitat, ja que un projecte d’amor que conduït a l’èxit, equival a coronar feliçment unes vides. Com, al contrari, un fracàs en el projecte d’amor és caure sense remei en l’abisme de la infelicitat.
L’amor és la resposta a la necessita més bàsica de la naturalesa humana. En la nostra vida diària i vulgar, per exemple, tenir algú a qui estimar i, a la inversa, sentir-se estimat per algú, ens és tan necessari com el pa. Amor de pares a fills i viceversa, de germans, d’amics. L’amor de parella, eminentment, compleix la missió de donar sentit a la vida. Alguns, més generosos, són capaços d’estimar tothom i de compartir la seva vida i els seus béns amb els més necessitats. Aquests darrers han escollit la millor part.
Allí on l’amor, però, aconsegueix la dimensió més humana i compromesa, és en el matrimoni, on l’home i la dona es lliuren l’un a l’altre incondicionalment, en un projecte de vida comuna. En certa ocasió, una parella de nuvis es presentà a l’església en un tandem (bicicleta per a dos). Era un gest realment simbòlic: en endavant ja no valdrà anar cada u al seu aire i al seu ritme. Caldrà elegir un mateix itinerari, per arribar al mateix destí, marcant el mateix ritme, de comú acord.
En el matrimoni hi ha un enriquiment personal, en el sentit que cadascú rep el millor de l’altre, que li és donat generosament. Es dóna també, aparentment, un cert empobriment pel fet que cada u perd una petita part de la seva llibertat, que és cedida voluntàriament a l’altre. El balanç final, amb tot, és altament positiu, per fer de dues vides una de sola, segons la cita del Gènesi: Per això l’home deixa el pare i la mare per ajuntar-se a la seva dona i ser tots dos una sola carn.
És aquest l’ideal a que teniu dret. Estarà a l’abast de la vostra mà si enteneu i assimileu bé el sentit profund de l’amor. Quin és, però, aquell sentit? El trobareu despullant-vos de l’hàbit egoista amb que solem confondre l’amor. L’amor veritable, en efecte, no és rebre, sinó donar. Quant més doni i es doni l’un a l’altre, més i millor amor tindreu; més creixerà, més es purificarà. Serà com l’arbre plantat a la vora del corrent de les aigües, que dóna frondositat i fruits tots els temps de l’any.
Us vindria molt bé tornar a llegir sovint el fragment que hem escoltat de la carta al cristians de Corint, que fa així: El qui estima és pacient, és bondadós, (…) no és presumit ni orgullós, no és groller ni egoista, no s’irrita ni es venja, no s’alegra de les farses sinó de la rectitud; ho suporta tot, i no perd mai la confiança, l’esperança, la paciència. L’amor no passarà mai.
És molt emocionant pensar que l’amor de N. i N. no passarà mai. Al contrari: anirà creixent i madurant a la mesura que s’aniran descobrint les riqueses interiors l’un a l’altre i aprendran a donar-se mútuament amb generositat. Aquest procés els donarà a entendre que allò més important de la vida per a cadascú, es l’altre, i que tota la resta, ve en segon o tercer lloc.
Si voleu una major garantia per al vostre projecte d’amor, acolliu-vos a les paraules de Jesús: Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot l’esperit. Perquè Déu és l’única font del veritable amor. Déu és amor, i tot altre amor ve de Déu. Heu pensat alguna vegada que l’amor que us teniu ve de Déu? Manteniu-vos a la presència de Déu per la fe i guardeu els signes d’una veritable relació amb ell per la pràctica religiosa i les bones obres, per amor. La relació amb Déu es manifesta amb la pregària del cor, cada u a la seva manera, i amb les pràctiques comunitàries de l’Església, dins de lo possible. Si manteniu viu i fresc el vostre amor personal a Déu, trobareu sempre els mitjans per a fomentar i viure amb intensitat el vostre amor de parella.
Us ho desitgem de cor i preguem per tal que us sigui possible i fàcil.
Lectures:
- 1 Cor 12, 31 – 13, 8a
- Sal 111, 1 – 2. 3 – 4. 5 – 7a. 7bc -8 -. 9
- Mt 22, 35 – 40