Estimats germans:
La paraula és el vincle de comunicació més eficaç i ordinari entre les persones. Per això diem: parlant la gent s’entén. És també vehicle normal d’aprenentatge. L’orador, el professor, el predicador se serveixen de la paraula per a instruir els seus respectius auditories culturals, polítics o religiosos. L’efecte de la paraula, en vistes al convenciment dels oïdors, depèn de les qualitats i disposicions de l’orador i les de l’auditori. El primer ha de conèixer amb claredat allò que vol comunicar i deu estar dotat d’un mínim de qualitats com a mestre, perquè el missatge pugui arribar. L’oïdor, per la seva banda, necessita estar lliure de prejudicis, interessat en el tema que es tracta i atent a l’exposició de l’especialista.
Quan es donen aquestes condicions s’estableix una comunicació positiva que afavoreix la il·luminació de la intel·ligència de l’oïdor i el despertar de sentiments positius, iniciant una transformació interior de qui escolta. És el cas descrit en la primera lectura d’avui que narrava com Esdres, el sacerdot, estava dempeus en el púlpit de fusta que havia fet preparar per a aquesta ocasió. Esdres va obrir el llibre a la vista de tot el poble i, quan el va obrir, tota la gent es va posar dreta. Esdres va beneir al Senyor, Déu gran. Després es prosternaren amb el front a terra, i tot el poble alçà les mans i respongué: ‘Amen, amen’. Els levites llegien el llibre de la llei de Déu amb claredat i n’explicaven el sentit, de forma que comprenguessin la lectura. El poble sencer plorava en escoltar les paraules de la llei. Aquest passatge és, en veritat, un model de comunicació entre els oïdors i qui els dirigiria la paraula. El resultat va ser bo, i la recompensa, la delectació que va portar la presència del Senyor en el cor de tots.
L’Evangeli ens parlava d’un altre cas semblant, però amb resultats diferents. Deia: Jesús se’n anà Natzaret, on s’havia criat. El dissabte anà a la sinagoga, com tenia costum, i s’aixecà a llegir. La lectura en qüestió era un fragment del profeta Isaïes que parlava de la promesa de Déu, segons la qual enviaria el seu missatger, el Messies, per anunciar l’Evangeli als pobres, als captius la llibertat, i als cecs la vista. Per a donar llibertat als oprimits; per a anunciar l’any de gràcia del Senyor. Jesús va enrotllar el llibre i va confessar als presents que ell, en persona, era l’enviat de qui parlava el profeta.
El resultat va ser negatiu perquè la disposició de l’auditoria no era bona, segons estaven carregats de prejudicis en contra de Jesús. En efecte, pensaven: ¿Qui era ell, el fill del veí fuster, conegut per tots des de nen, per a atribuir-se la missió d’enviat de Déu?
Perquè aquell jove no reunia les condicions del Messies que s’havien imaginat i que, segons ells, s’hauria de presentar com rei poderós, com guerrer invencible, lluitador heroi, que els lliuraria de la dominació romana, restabliria la independència de la nació i el prestigi de la monarquia de David sobretot Israel. Aquells greus prejudicis van tornar impossible la comunicació entre Jesús i els seus conciutadans. I la trobada, que podia haver estat el descobriment meravellós de la missió salvadora de Jesús per al seu poble, es va convertir en ocasió d’enfrontament i amarga violència. Sigui això per a nosaltres, vulgui-ho Déu, motiu d’atenció per a lliurar-nos de prejudicis a l’hora d’escoltar i reconèixer el missatge de Jesús, a dia d’avui, per a cadascun de nosaltres
