Estimats amics, en el Senyor:
¡Quina tranquil·litat experimentem, quan està a punt de complir-se la promesa feta per algú de qui ens podem fiar plenament! Del compliment no ens cap dubte. Tan sols ens resta esperar l’hora.
Aquest és el sentiment predilecte que ens proposa viure, avui, la Litúrgia que celebrem, mentre orem perquè s’avanci el temps de la salvació, com llegim a Isaies: Oh cel, deixa caure la rosada; que el bé plogui dels núvols, que la terra obri el seu si, per fer-ne germinar la salvació. El profeta Miquees assenyalava ja amb el dit el poble de Betlem, lloc del naixement, dient-nos que el que vindrà, ens porta la pau i l’alliberament. Ara que s’apropa el Nadal, hem de preparar el nostre cor per a celebrar amb goig i profunditat la vinguda de l’Alliberador. Per a això, mentre que molta gent es preocupa únicament de comprar, regalar, felicitar, endreçar la seva casa i adornar-la, programar àpats de germanor i viatges, nosaltres, sense menysprear gens tot allò, posarem la nostra determinació més generosa en preparar-nos nosaltres mateixos per dintre, mentre demanem amb força al Senyor que ens renovi i ens permeti veure la resplendor de la seva mirada, perquè siguem salvats.
La segona lectura ens ha revelat que Jesús ve per a lliurar-se per nosaltres i que, eliminant els sacrificis d’animals i altres ofrenes, ara s’ofereix a si mateix, des del moment de la seva concepció, sortint fiador a favor nostre per a purificar-nos del pecat i enriquir-nos amb el bàlsam de la seva divinitat. Des d’aquell moment, queda en evidència que està disposat a arribar per nosaltres fins l’ofrena del seu cos, feta una vegada per sempre, per a complir la voluntat de Déu.
Aquest és el resum del misteri salvador de Jesús: El Nen que neix a Betlem, donant-nos motius entranyables de meditació i de goig, és el mateix que, al final de la seva vida pública, es lliurarà per la salvació de la humanitat. D’aquesta manera ens dóna a entendre quin és el camí que ens convé elegir: viure per als altres i per a Déu de tal manera, que no ens acontentem amb donar de lo nostre (les nostres coses), abans ens equipem de tal generositat, que siguem capaços de donar-nos a nosaltres mateixos, contribuint a que la gent sigui més feliç, en un món cada dia més bell.
Avui fem un esment especial de Maria, la Mare de Jesús. L’estat d’ànim d’una mare que espera, la fe en el Messies de qui ella és portadora, l’actitud missionera apropant el seu misteri a Elisabet perquè participi d’ell des del primer moment, converteix a Maria en portadora de Déu als altres, en anunciadora de la Bona Notícia, en evangelitzadora universal. L’eficàcia de la seva presència es manifesta immediatament, doncs el fill d’Elisabet ha rebut la influència del Messies amb la sola presència de Maria i salta de goig en les entranyes de la seva mare.. Des d’ara, ningú no estarà prop de Jesús sense sentir els efectes de la seva salvació; i ningú no estarà prop de Maria, sense percebre al mateix temps la presència benèfica de Jesús.
¿Estem nosaltres tan prop de Maria per la devoció confiada i tan prop de Jesús per la fe i l’esperança, com per a poder experimentar els efectes de la salvació a semblança de Joan el Baptista?
