Diumenge XXVI durant l’any (B)

Estimats germans:

Les lectures d’avui són d’una certa radicalisme i donen peu a serioses reflexions, per ajudar-nos a encaminar millor la nostra vida. No fins al punt que ens hagin de produir espant, sinó només preparar-nos per a un sant temor de Déu.

Sant Jaume parla als qui són rics i no saben fer bon us dels seus béns: Heu viscut aquí a la terra una vida de delícies i plaers, us heu engreixat com el bestiar, ara que és el dia de la matança. Després, Jesús ens adverteix també del perill que correm: Si la teva mà, el teu peu, el teu ull et fan caure en pecat, talla-te’ls o treu-te’ls. Val més que entris al regne de Déu amb una sola mà, un sol peu o un sol ull, i que no siguis llençat a l’infern.

L’infern és una creença cristiana misteriosa i incomprensible per a nosaltres. Així i tot, el sentit comú ens diu que la sort dels justos no pot ser la mateixa que la dels pecadors; sobre tot quan aquells, per mantenir-se fidels a Déu van haver de sofrir la persecució, les vexacions i de vegades la mort, infligides pels injustos prepotents.

ns sembla bo i correcte que mentre el Senyor premia els justos amb la recompensa, arma la creació per castigar els seus enemics. D’aquesta manera, la maledicció de Déu allunyant d’ell els perversos, i l’hostilitat de la creació envers ells, constituirien l’infern.

L’Escriptura diu que, per la seva mort, Crist va triomfar del darrer enemic i va forçar les portes de l’infern. Així com, per culpa d’Adam, la humanitat va ser condemnada a la mort i a la separació de Déu, la redempció de Crist l’esbotza les portes infernals i dona als seus la vida per sempre. L’Església és el fruit i l’instrument d’aquesta victòria. Crist, doncs, és la salvació de l’infern per als qui s’acullen a ell.

La baixada de Jesús als inferns, com confessem en el Credo, significa la seva mort com a home i la seva victòria com a Déu. Ell és Senyor en el cel, després d’haver pujat d’entre els morts.

Aquesta és la nostra fe que, obeint l’Evangeli, fa que ens realitzem segons el pla de Déu, i que caminem cap a una plenitud de salvació. Però també creiem que, fent un mal us de la nostra llibertat, podem esgarrar el projecte i destruir-nos a nosaltres mateixos, fent-nos incapaços de participar de la vida de Déu i de la seva felicitat, tot quedant-nos en la frustració total. Allò seria l’infern.

D’Amic i Amat
d’Amic i Amat
Apòstols de la joia de seguir el Crist
Estimats diocesans,
estimada església d’Urgell,

Hem començat un nou curs pastoral, la catequesi, l’escola, els equips de Càritas parroquial, els grups de pregària, de lectio divina i tantes altres activitats que en les nostres parròquies oferim per a poder
D’Amic i Amat
d’Amic i Amat
L’art d’escoltar música sacra
Estimats diocesans,
estimada església d’Urgell,

En aquest diumenge compartiré amb vosaltres la prominència de saber escoltar els signes dels temps, saber escoltar els germans i en definitiva fer de l’escolta un art per a créixer com a persones i per suposat
D’Amic i Amat
d’Amic i Amat
Aportar vida
Estimats diocesans,
estimada església d’Urgell,

En començar aquest nou curs us voldria presentar el filòsof Sòcrates, el qual té un principi de coneixement de la veritat a través de la dialèctica que dona llum i vida. Aquest mètode l’anomenem la maièutica
D’Amic i Amat
d’Amic i Amat
Amb Maria, naixem de nou
Estimats diocesans,
estimada església d’Urgell,
estimat poble andorrà,

A les vigílies de la Festivitat del Naixement de la Benaurada Verge Maria, la nostra Església diocesana es vesteix de festa i es prepara per celebrar la Solemnitat de la Mare de Déu
D’Amic i Amat
d’Amic i Amat
Sant Gil, custodi de la creació
Estimats diocesans,
estimada església d’Urgell,

Aquest dilluns celebrarem a la nostra diòcesi, i especialment al Santuari de la Mare de Déu de Núria, la festa litúrgica de Sant Gil. Qui era aquest sant?

L’any 1271 consta que hi havia a la Vall de Núria
next arrow
previous arrow

Darreres Notícies

Agenda