Estimats germans:
Les lectures d’avui són d’una certa radicalisme i donen peu a serioses reflexions, per ajudar-nos a encaminar millor la nostra vida. No fins al punt que ens hagin de produir espant, sinó només preparar-nos per a un sant temor de Déu.
Sant Jaume parla als qui són rics i no saben fer bon us dels seus béns: Heu viscut aquí a la terra una vida de delícies i plaers, us heu engreixat com el bestiar, ara que és el dia de la matança. Després, Jesús ens adverteix també del perill que correm: Si la teva mà, el teu peu, el teu ull et fan caure en pecat, talla-te’ls o treu-te’ls. Val més que entris al regne de Déu amb una sola mà, un sol peu o un sol ull, i que no siguis llençat a l’infern.
L’infern és una creença cristiana misteriosa i incomprensible per a nosaltres. Així i tot, el sentit comú ens diu que la sort dels justos no pot ser la mateixa que la dels pecadors; sobre tot quan aquells, per mantenir-se fidels a Déu van haver de sofrir la persecució, les vexacions i de vegades la mort, infligides pels injustos prepotents.
ns sembla bo i correcte que mentre el Senyor premia els justos amb la recompensa, arma la creació per castigar els seus enemics. D’aquesta manera, la maledicció de Déu allunyant d’ell els perversos, i l’hostilitat de la creació envers ells, constituirien l’infern.
L’Escriptura diu que, per la seva mort, Crist va triomfar del darrer enemic i va forçar les portes de l’infern. Així com, per culpa d’Adam, la humanitat va ser condemnada a la mort i a la separació de Déu, la redempció de Crist l’esbotza les portes infernals i dona als seus la vida per sempre. L’Església és el fruit i l’instrument d’aquesta victòria. Crist, doncs, és la salvació de l’infern per als qui s’acullen a ell.
La baixada de Jesús als inferns, com confessem en el Credo, significa la seva mort com a home i la seva victòria com a Déu. Ell és Senyor en el cel, després d’haver pujat d’entre els morts.
Aquesta és la nostra fe que, obeint l’Evangeli, fa que ens realitzem segons el pla de Déu, i que caminem cap a una plenitud de salvació. Però també creiem que, fent un mal us de la nostra llibertat, podem esgarrar el projecte i destruir-nos a nosaltres mateixos, fent-nos incapaços de participar de la vida de Déu i de la seva felicitat, tot quedant-nos en la frustració total. Allò seria l’infern.
