Per: Montserrat Juanmartí
Tot continuant les sessions de formació del curs, que aquest any es fa sobre els Pares de l’Església, a l’Escola Diocesana de Formació Permanent, en la del 7 de març el treball fou sobre sant Agustí.
El professor va ser el Dr. Francesc Torralba, que hi col·labora cada any en alguna sessió. La jornada va començar a la capella de la casa d’espiritualitat del Sant Crist de Balaguer amb la pregària de Laudes. A continuació, després de la presentació per part de Mn. Antoni Elvira i d’agrair la seva participació, hi va haver l’exposició per part del doctor Torralba en dues sessions.
En una primera part va donar a conèixer alguns trets de sant Agustí sobre la seva biografia, la seva condició humana i l’interès que va mostrar per voler conèixer Déu i l’ànima humana.
Va presentar sant Agustí com “el geni d’Occident”. Se l’ha conegut com un ésser humà molt dotat. Continuà indicant altres trets de sant Agustí: doctor de l’Església, filòsof de la interioritat humana, pensador excepcional i sant; és pare de la família agustiniana, una figura colossal.
En considerar el seu interès es va fixar en dos aspectes, dues etapes de la seva vida, posant de relleu la seva conversió, indicant un abans i un després, un Agustí previ i un de posterior.
Es va formar al nord d’Àfrica. Feia recerca de la veritat, de la vertadera saviesa. Va ser maniqueu durant deu anys, però seguia buscant la veritat: era una ànima inquieta. Estava a la recerca de la quietud… “el nostre cor està inquiet fins que no reposi en Vós”. Tenia una vida desordenada; la seva mare, Mònica, va pregar molt.
Quan escriu “Les Confessions”, una autobiografia espiritual d’una gran transcendència, on exposa com era, què li ha passat i com vol viure a partir d’ara, a partir de la trobada amb Crist, narra una trobada personal que capgira la seva vida. Aquesta trobada personal el transforma. Arriba a ser prevere, bisbe d’Hipona. Ensenya, escriu molt de manera emotiva i ens deixa molts sermons, mostrant una gran vitalitat. Té molts deixebles.
Més enllà de la influència de la seva mare, Mònica, el que el va portar a la seva conversió va ser sobretot aquest seu anhel de trobar la veritat i Déu.
Una altra obra que va comentar va ser “La ciutat de Déu”, on sant Agustí indica que cal oblidar-se d’assolir la felicitat en la ciutat dels homes i mostra com la felicitat perfecta és a la ciutat de Déu. Per als cristians no és estrany: és en aquesta ciutat on hi ha la pau. Defineix la pau com la tranquil·litat que ve de l’ordre i que podem aplicar en molts àmbits, mostrant pautes per a pacificar-nos. I quan hi ha desordre, desgavell o inquietud no hi ha tranquil·litat, no hi ha pau.
A continuació va exposar com aborda la condició humana, explicant que l’ésser humà és un gran miracle, un gran misteri. No sabem el que som: som un enigma. En allò més íntim hi ha Déu. Hem de preparar la persona perquè escolti el mestre interior.
Enigma, misteri, interioritat i exterioritat: li interessa el que hi ha a dins.
Presenta les potències de l’ànima com un element trinitari:
- L’intel·lecte, les intel·ligències, la capacitat de comprendre.
- La memòria, no com la d’un ordinador sinó una memòria emocional.
- La voluntat com a motor de la persona.
La intel·ligència ens permet reflexionar sobre la nostra vida i destaca que, en l’ésser humà, hi ha una interioritat habitada: et pots trobar amb el mestre interior i escoltar què vol de tu.
En la segona part va presentar la condició humana caracteritzada per la incertesa i la fragilitat. L’única certesa que tenim és la mort i desconeixem quan (mort certa, hora incerta). Saps el que avui ets però no saps el que seràs demà. Ens adonem que, quan es viu en la incertesa, hi ha angoixa. Ell va viure en temps d’incertesa… i indica que la incertesa s’acaba en la ciutat de Déu.
El pensament de la mort ens entristeix. L’únic antídot a la desesperació de deixar de ser-hi és la fe en la resurrecció de la carn i la vida de la glòria.
L’ésser humà és vulnerable, indigent, contingent… aquestes condicions són la porta d’accés a la humilitat i a la comunitat. La persona que sap que és fràgil demana ajuda i crea comunitat. Ens anem ajudant comunitàriament i es creen vincles. La comunitat va lligada a la fragilitat.
La indigència ens fa ser humils. L’indigent és el qui demana; tots tenim mancances. Contingent és el que existeix però podria no haver-ho estat. Aleshores sorgeix la gratitud pel fet de ser-hi.
El que et sostindrà no pot ser un ésser humà perquè es troba com tu. Sant Agustí ho troba en el mestre interior, en la meditació de la Paraula que el mestre li diu.
Continuà exposant algunes característiques de les facultats de la persona humana, de les potències de l’ànima: la intel·ligència, la memòria i la voluntat. La intel·ligència ens permet llegir a dins, desxifrar el que passa a dins del cor, veure el que els altres encara no veuen, escollir bé. La voluntat és la força motriu de les persones que t’impulsa a fer coses; és la base de la llibertat. Si no hi ha voluntat no hi ha vida. Què alimenta la voluntat? L’únic que pot sadollar el desig de l’home és Déu. La memòria ens fa capaços de recordar; és fonamental per a la identitat. Per a sant Agustí la memòria és de caràcter emocional.
El centre de la persona és el cor: recordar és tornar a passar pel cor allò que has viscut. La memòria és la condició del penediment, de la reconciliació. El penediment requereix memòria i sense memòria no hi ha perdó.
Acabà recordant que la persona humana ha estat creada, és imatge de Déu, que té una missió en el món i que té uns dons perquè els treballi i els doni al món, tot recordant que ha de morir i qüestionant què en farà d’aquests talents.
Sant Agustí és un filòsof que es recrea en la literatura; és un clàssic que supera la prova del temps, és una font d’inspiració per a molts i continua essent vàlid per a tots nosaltres.
Durant l’exposició es va fer la lectura d’alguns textos i fragments d’alguns sermons, com el 13, el 109 i el 107, sobre la fragilitat de la vida humana.
Després d’un espai per poder plantejar qüestions, la sessió es va acabar llegint el sermó 52: Què podem dir de Déu? Si el comprens no és Déu. Ens fa ser molt cautelosos. Ens ha deixat la seva Paraula.
La jornada va continuar amb la celebració de l’Eucaristia al mateix santuari i va concloure amb un dinar de germanor.
