Avui a l’Església celebrem la 34ena Jornada Mundial del Malalt, amb el lema “La compassió del samarità: estimar portant el dolor de l’altre”.
Enguany se celebrarà solemnement a Chiclayo, Perú. És per aquest motiu que el Sant Pare ha volgut proposar de nou la imatge del Bon Samarità. Per redescobrir la bellesa de la caritat i la dimensió social de la compassió, i per posar l’atenció en els necessitats i en els que pateixen, com els malalts.
En el missatge del papa Lleó XIV, se’ns recorda que el Bon samarità, en veure un home ferit al camí de Jericó, no va passar de llarg, si no que es va aturar, oferint-li proximitat humana i solidaritat. La moral, per tant, no resideix tant en identificar el pròxim com en “fer-se” pròxim. Com recordava sant Agustí, “ningú el pròxim d’un altre fins que no s’acosta a ell voluntàriament. Per tant, qui ha mostrat misericòrida, s’ha fet pròxim”.
El Sant Pare ens parla en aquest missatge del regal de la trobada, de l’alegria de donar proximitat i presència. Així ens diu en aquest dia que “l’amor no és passiu; va a l’encontre de l’altre. Ser pròxim no depèn de la proximitat física o social, sinó que la decisió d’estimar. Per això, el cristià es fa pròxim de qui pateix, seguint l’exemple de Crist, el veritable Samarità divi que es va acostar a la humanitat ferida”.
També ens parla de la missió compartida en la cura dels malalts: “tenir compassió implica una emoció profunda, que mou a l’acció. Ës un sentimient que brota de l’interior i porta al compromis amb el patiment de l’altre. En aquesta paràbola, la compassió es el tret distintiu de l’amor actiu. No es teórica ni sentimental, es tradueix en gestos concrets; el samarità s’acosta, cura, es fa càrrec i en té cura”.
Lleó XIV ens indica finalment un camí interior: “moguts sempre per l’amor a Déu, per trobar-nos amb nosaltres mateixos i amb el germà”. I amb aquesta dimensió, també podem contrastar el que significa estimar-se a si mateix. Suposa allunyar de nosaltres l’interès en estereotips d’èxit, carrera, posició, o llinatge i “recuperar la nostra pròpia posició davant de Déu i el germà.“Quan més viu les relacions interpersonals de manera autèntica més madura la nostra pròpia identitat personal. El sant Pare acaba el seu missatge animant-nos en l’amor fratern: “Desitjo vivament que no falti mai en el nostre estil de vida cristiana aquesta dimensió fraterna, «samaritana», inclusiva, valenta, compromesa i solidària que té l’arrel més íntima en la nostra unió amb Déu, en la fe en Jesucrist. Encès per aquest amor diví, podrem lliurar-nos veritablement a favor de tots els que pateixen, especialment pels nostres germans malalts, ancians i afligits.” I ens dona la seva benedicció apostòlica.
La compassió del samarità: estimar portant el dolor de l’altre
