La Parròquia de Sant Esteve d’Andorra la Vella ha tornat a posar en solfa un harmònium construït el 1880 i que havia passat almenys els darrers 50 anys en desús. Aquest harmònium és ara sovint el protagonista de les celebracions litúrgiques, substituint l’orgue. Ignacio Ribas, l’organista de la parròquia i gran intèrpret, és qui el sol tocar i també ha estat una peça clau de la seva recuperació, animant el Consell parroquial a emprendre aquesta renovació.
Mn. Ramon Sàrries, rector de Sant Esteve, que no l’havia vist mai en funcionament, ha encarregat la restauració a l’orguener David Iglesias i al seu taller de Vic. La restauració ha permès superar el mal estat de conservació en què originalment es trobava l’harmònium: havien patit molt els teclats, els registres i la manxa, un element fonamental de l’harmònium, ja que és el que insufla aire de manera mecànica a l’instrument perquè pugui sonar. L’harmònium és a cavall entre la corda i l’instrument de vent.
Aquesta peça de 1880 fou construïda al taller d’Alphonse Rodolphe, quan el mestre orguener, Pierre Louis Alphonse Rodolphe, havia assolit la seva maduresa professional a París. Especialitzat en orgues de percussió de saló, va patentar un harmònium amb sistema de succió i de petjada en un sol instrument. Aquest instrument fou, fins al moment àlgid del romanticisme (quan es construeix l’orgue de la Catedral de Santa Maria d’Urgell), d’ús molt estès entre músics i usuaris, i hi ha molt de repertori. També fou una òptima opció per a les parròquies que volien dur a terme una solemnització musical de les celebracions i no tenien possibilitats de gaudir d’un orgue.
L’harmònium de Sant Esteve d’Andorra la Vella és una petita joia que ja es pot gaudir en les celebracions litúrgiques parroquials. Ha quedat instal·lat a un costat del presbiteri.
