Una seixantena de catequistes vinguts de diferents parròquies del Bisbat s’han aplegat al Santuari del Sant Crist de Balaguer, el dissabte 18 d’octubre, per fer la tradicional Trobada d’inici de curs. Enguany, amb un significat ben especial: la celebració del Jubileu en un dels temples jubilars de la nostra diòcesi, com ho és el Santuari Basílica del Sant Crist de Balaguer. Ha presidit la trobada el Bisbe d’Urgell Mons. Josep-Lluís Serrano, acompanyat del Delegat diocesà Mn. Jaume Mayoral, la Subdelegada Sra. Mariví Castaño, i hi han assistit d’altres membres de la Delegació de Catequesi, mossens, seminaristes i catequistes.
A primera hora ha tingut lloc l’acollida i s’ha ofert als assistents un senzill esmorzar. Tot seguit i a la sala de conferències de la Casa d’Espiritualitat, Mons. Serrano els ha adreçat unes paraules de benvinguda, després la pregària inicial que ha tingut com a eix la pregària del Parenostre i la presentació del ponent de la Trobada que ha estat el mateix Sr. Bisbe. Mons. Josep-Lluís ha ofert una xerrada amb el títol de “Catequistes, bona notícia!” -la podeu llegir més avall completa-. Després d’un breu descans, hi ha hagut temps per poder fer un diàleg, on els catequistes han pogut preguntar, oferir i dialogar entre ells i el Sr. Bisbe sobre la seva dissertació i altres qüestions de la catequesi a les parròquies diocesanes.
El migdia ha vingut marcat per la celebració del Jubileu, l’Eucaristia i l’Enviament dels Catequistes. Els catequistes, acompanyats pel bisbe, els preveres, diaques i els seminaristes, han entrat al temple jubilar en processó i entonant el cant del Jubileu. Ja dins del Santuari, s’ha celebrat la missa, que en la litúrgia estava dedicada a la festa de l’evangelista Sant Lluc. Mons. Josep-Lluís en la homilia ha parlat de ser els catequistes “recosidors” a través de la proposta del missatge evangèlic a la catequesi, i potenciadors d’una veritable humanitat. Després s’ha viscut el moment de l’Enviament amb el Credo resat per tots els assistents i la benedicció solemne del bisbe. Abans d’acabar l’Eucaristia s’ha ofert a cada catequista un exemplar de l’Exhortació Apostòlica “Evangelii Gaudium”. Amb aquest text els catequistes poden tenir ben present que ells han de ser els que han de portar l’alegria de l’Evangeli als infants, joves i famílies que acullen i acompanyen en la seva missió catequètica. S’ha acabat la celebració amb la visita i veneració al cambril de la imatge del Sant Crist.
La Jornada Diocesana s’ha tancat amb un dinar de germanor on s’ha continuat compartint el sentit fraternal que ha estat present al llarg de tota la jornada diocesana. I el retorn a les respectives parròquies per poder continuar la tasca catequètica i fer ressò del que aquest dissabte hem escoltat i viscut al llarg del matí.
Catequistes, bona notícia ! / Jubileu dels catequistes d’Urgell / Mons. Josep-Lluís Serrano
Estimats mossens, estimats catequistes,
En primer lloc, vull expressar la meva alegria i gratitud per aquesta trobada. Avui, en el marc del Jubileu dels catequistes i a l’inici d’un nou curs pastoral, el Senyor ens regala un temps de gràcia. El Jubileu és sempre un temps de renovació interior: travessar una “porta santa” significa obrir el cor per deixar passar la misericòrdia de Déu, i també per deixar-nos enviar de nou.
Vosaltres, catequistes, sou testimonis privilegiats de la fe. En les vostres mans, en les vostres paraules i en la vostra vida es fa present aquell anunci que transforma el cor. Gràcies per la vostra entrega silenciosa, per les hores de preparació, pels somriures i per les vetlles. Gràcies per ser sembradors d’esperança en les famílies, en els infants, en els joves i en els adults.
Avui voldria que, a la llum d’alguns documents fonamentals de l’Església, renovéssim junts l’admiració davant la nostra vocació. Escoltarem la veu del papa Francesc en el seu missatge al Congrés Internacional de la Catequesi; veurem de la riquesa del Directori per a la Catequesi, especialment del segon capítol; deixarem que ens il·lumini l’exhortació Catechesi Tradendae de sant Joan Pau II; i acollirem les orientacions del Projecte global de catequesi de la Tarraconense, que ens ofereix pistes molt concretes per a la nostra realitat.
Més que una conferència acadèmica, aquesta serà una invitació a deixar-nos mirar per Crist, a escoltar la seva veu que ens envia, i a redescobrir la bellesa de la nostra missió.
1. Ser catequista: més que una feina, una vocació
El papa Francesc ens ofereix aquí un punt de partida decisiu. En el seu discurs al Congrés Internacional sobre la Catequesi de l’any 2013 va subratllar una frase que mereix ser gravada en la nostra memòria: “No es tracta de fer de catequista, sinó de ser catequista en tota la vida.”
Això significa que la catequesi no és, abans que res, una tasca, un conjunt de classes o de reunions, sinó una manera de ser que brolla d’una crida. No som simples transmissors de coneixements religiosos, sinó deixebles que testimonien una trobada. El catequista és algú que ha sentit en el més profund del seu cor la veu del Senyor que diu: “Vés i anuncia”.
Francesc descriu tres trets d’aquest “ser catequista”:
- Deixar-se mirar per Jesús. Abans de parlar, el catequista és mirat, estimat, transformat. La nostra primera missió és romandre en la seva presència, com els sarments units a la vinya (cf. Jn 15). Només qui se sap estimat pot anunciar l’amor. Quant de temps dediquem a l’oració silenciosa, a l’adoració, a la lectura orant de la Paraula? Allà es forja l’autoritat del testimoni.
- Viure la catequesi com a testimoni. L’anunci cristià no s’imposa; atreu. L’Església —diu Francesc— “no creix per proselitisme, sinó per atracció”. El que convenç no són els arguments brillants, sinó la vida coherent, l’alegria serena, la capacitat d’estimar. El catequista és “memòria viva de Déu” enmig del poble.
- Servir des de la gratuïtat. Ser catequista és un do. Cap de nosaltres no se l’ha guanyat; tots hem estat cridats. Per això la catequesi es viu en clau de gratitud i humilitat. Quan el servei es fa feixuc, quan les forces defalleixen, tornem a la font: “Senyor, gràcies perquè em confies el teu Evangeli”.
Aquesta identitat vocacional ens convida a revisar les nostres motivacions. Potser vam començar a servir perquè algú ens ho va demanar, perquè feia falta a la parròquia, perquè volíem ajudar els nostres fills. Tot això és bo, però el Senyor ens vol portar més enllà: vol el nostre cor sencer.
2. Tres moviments per a un cor catequista
El papa Francesc va proposar tres moviments que defineixen la vida del catequista. Són com tres batecs que mantenen viu el nostre cor missioner.
a) Caminar des de Crist
Tot comença en Ell. Francesc ens recorda que el catequista no és un funcionari de la fe, sinó un deixeble que roman unit a Jesús.
L’evangeli de Joan ens ofereix una imatge preciosa: «Jo soc la vinya, vosaltres els sarments. Qui roman en mi i jo en ell, aquest dóna molt de fruit» (Jn 15,5).
Romandre significa cultivar una amistat viva: oració quotidiana, silenci, lectura de la Paraula, participació en l’Eucaristia, reconciliació freqüent.
Abans de preparar una classe, abans d’organitzar una reunió, deixem que el Senyor prepari el nostre cor.
Preguntem-nos:
- On busco la meva força quan em sento cansat?
- Quin espai reservo per escoltar Jesús abans de parlar d’ell?
Aquest “caminar des de Crist” és un dinamisme continu: cada jornada pastoral comença i acaba en la seva presència.
b) Sortir a l’encontre
Qui viu en Crist no es tanca. La intimitat veritable empeny a la missió.
Francesc ho expressa així: «L’amor de Crist ens urgeix» (cf. 2Co 5,14).
El catequista no espera assegut que vinguin els infants o els joves; surt a buscar, es fa proper, s’interessa per les famílies, per les seves alegries i sofriments.
Sortir significa també canviar de mentalitat: no fem classes, acompanyem processos de vida.
El primer anunci no és una lliçó ben estructurada, sinó el testimoni d’una vida tocada per l’Evangeli.
Com recorda el Directori per a la catequesi, “no es comença a ser cristià per una decisió ètica o una gran idea, sinó per la trobada amb una Persona” (n. 68).
Cada catequista és, per tant, mediador d’aquesta trobada.
c) Anar a les perifèries
El Papa insisteix: «Prefereixo una Església accidentada, ferida i tacada per sortir al carrer abans que una Església malalta pel tancament».
Les perifèries no són només llocs geogràfics; són també perifèries existencials:
- Infants i adolescents que viuen la fe amb indiferència.
- Famílies desestructurades o ferides.
- Joves atrapats per la solitud digital.
- Persones que busquen Déu sense saber-ho, en la cultura contemporània.
El catequista és cridat a una creativitat pastoral: nous llenguatges, mètodes participatius, sensibilitat envers els qui se senten lluny.
Anar a les perifèries significa també arriscar, acceptar que potser no tindrem resultats immediats, però confiant que la llavor creixerà en el temps de Déu.
d) Ressons per al nostre curs
Estimats amics, aquests tres moviments —romandre, sortir, arriscar— són una brúixola per al nou curs.
Podem resumir-los en una sola frase: “De Crist al món, del món a Crist”.
Cada reunió de catequesi, cada trobada amb els pares, cada gest de proximitat ha de ser un pont que uneixi aquestes dues ribes.
Preguntem-nos en els nostres equips:
- Quins espais d’oració personal i comunitària necessitem enfortir?
- Quines iniciatives missioneres podem emprendre per sortir a buscar els allunyats?
- Quines perifèries concretes de la nostra parròquia esperen una paraula d’esperança?
El Jubileu que celebrem és l’ocasió perfecta per reviure aquest dinamisme. Crist ens crida a caminar des d’ell, a sortir amb ell i a arribar amb ell als confins de la nostra societat.
3. La identitat de la catequesi
Després de mirar la nostra vocació personal i els moviments que dinamitzen el cor del catequista, necessitem aturar-nos en què és la catequesi mateixa, quina és la seva naturalesa, la seva finalitat i la seva missió en l’Església.
El Directori per a la catequesi dedica tot el seu segon capítol a aquesta qüestió, i ens ofereix unes claus molt riques per comprendre el nostre servei.
a) Un acte de naturalesa eclesial
El Directori comença recordant que la catequesi és, abans que res, un acte eclesial (n. 55).
No és un projecte privat ni una simple activitat educativa:
“La catequesi és un acte de naturalesa eclesial, nascut del mandat missioner del Senyor, l’objectiu del qual és fer ressonar contínuament en el cor de cada home l’anunci de la seva Pasqua, perquè la seva vida sigui transformada” (n. 55).
Això significa que cada vegada que oferim catequesi no actuem en nom propi, sinó en nom de l’Església. Som portadors d’una Paraula que ens precedeix i ens supera.
Per això, el catequista no és un franctirador ni un pedagog solitari: és un enviat, inserit en una comunitat concreta.
La nostra autoritat no prové de títols acadèmics, sinó de la comunió amb l’Església i de l’experiència de fe que vivim en ella.
b) Catequesi kerigmàtica: el cor de l’anunci
El Directori subratlla que la catequesi d’avui ha de ser kerigmàtica (nn. 57-60).
El kèrigma —el primer anunci— no és només l’inici de la fe, és la seva essència permanent.
“La catequesi està cridada a ser, abans de tot, un anunci de la fe… És fonamental que a través d’ella cada persona descobreixi que val la pena creure” (n. 57).
Això suposa que en cada trobada catequètica, més enllà dels temes o del programa, el missatge central ha de ressonar: Jesucrist t’estima, va donar la seva vida per salvar-te i és viu al teu costat cada dia.
Si la catequesi es converteix en una mera exposició d’idees, corre el risc de no tocar el cor.
Per això es demana un estil narratiu, afectiu i existencial, que parli d’experiències i no només de conceptes; una pedagogia que proposi, no que imposi, que convidi a la llibertat i desperti alegria.
c) Inspiració catecumenal: un camí d’iniciació
El Directori destaca també la necessitat d’una inspiració catecumenal (nn. 61-65).
El catecumenat dels primers segles era un procés gradual, comunitari, litúrgic i mistagògic per als qui es preparaven al baptisme.
Avui, encara que moltes persones ja estiguin batejades, necessitem recuperar aquest estil per acompanyar aquells que no han madurat en la fe o desitgen reviure-la.
Els elements d’aquesta inspiració són molt suggestius:
- Caràcter pasqual: tot condueix a la trobada amb el Crist mort i ressuscitat.
- Caràcter iniciàtic: la catequesi introdueix en la vida cristiana, no només informa.
- Caràcter litúrgic i simbòlic: la fe se celebra i s’experimenta amb els sentits.
- Caràcter comunitari: el catequista no camina sol; la comunitat engendra la fe.
- Caràcter de conversió permanent: la fe és un procés, no un moment puntual.
Quan assumim aquest estil, la catequesi deixa de ser una “classe” per esdevenir un itinerari de vida, una experiència que integra Paraula, litúrgia i caritat.
d) Finalitat última: comunió amb Crist
Tota aquesta riquesa s’orienta a una meta clara:
“El fi definitiu de la catequesi és posar algú no només en contacte, sinó en comunió, en intimitat amb Jesucrist” (Catechesi Tradendae 5, citat en el Directori n. 75).
La catequesi vol conduir cada persona a pensar, sentir i actuar com Crist (cf. Fl 2,5).
Per això implica tota la persona: ment, cor, afectes, relacions.
No n’hi ha prou amb saber oracions o doctrines; es tracta de deixar que Crist visqui en nosaltres.
El Directori insisteix que la catequesi ha de formar deixebles missioners, no simples creients passius. Educa per a una fe adulta, capaç de discernir, de comprometre’s en la societat, de testimoniar l’Evangeli en la vida quotidiana.
e) Tasques fonamentals
Per assolir aquesta meta, la catequesi desenvolupa tasques que s’entrellacen:
- Conduir al coneixement de la fe.
- Iniciar en la celebració del Misteri.
- Formar per a la vida en Crist.
- Ensenyar a pregar.
- Introduir en la vida comunitària i en la missió.
Cada una de les nostres sessions hauria de contenir, encara que sigui de manera senzilla, aquests elements: saber, celebrar, viure, pregar i compartir.
f) Preguntes per al discerniment
- La nostra catequesi anuncia de veritat Crist o es queda en activitats?
- Integrem la litúrgia i els signes, o reduïm tot a explicacions?
- Acompanyem processos personals, respectant els ritmes de cadascú?
Aquestes preguntes són per encendre l’esperança. El Senyor ens crida a una catequesi que toqui la vida, que il·lumini les ombres del nostre temps i que condueixi a l’alegria de la fe.
4. Catechesi Tradendae: missió i actualitat
Després de contemplar la identitat de la catequesi segons el Directori, fem un pas més per escoltar sant Joan Pau II en la seva exhortació apostòlica Catechesi Tradendae (1979). Encara que han passat més de quaranta anys, les seves paraules conserven una sorprenent frescor i actualitat, perquè toquen l’essencial.
a) La urgència de la catequesi (nn. 1-9)
El document s’obre amb una convicció ferma: «La catequesi és una prioritat absoluta de l’Església» (cf. CT 1).
Joan Pau II observa ja en el seu temps —i nosaltres ho vivim amb més intensitat— un món marcat per la secularització, pel pluralisme religiós i per una profunda recerca de sentit. En aquest context, educar en la fe no és un luxe per a alguns, sinó una necessitat vital per a la transmissió de l’Evangeli.
La catequesi és el mitjà privilegiat perquè la Paraula de Déu s’encarni en les noves generacions.
El Papa parla d’un veritable dret dels batejats a ser instruïts en la fe: cada persona que ha rebut el do del baptisme té el dret —i l’Església el deure— de ser acompanyada fins a assolir una fe adulta i conscient.
Això ens recorda que el nostre servei no és un favor que prestem, sinó una responsabilitat eclesial que custodia un tresor: l’anunci de Crist.
b) Fidelitat al missatge
En els números 62-70, sant Joan Pau II insisteix en una doble fidelitat que ha de caracteritzar tota catequesi:
- Fidelitat a Déu i a la seva Paraula. La catequesi transmet un contingut que no ens pertany. El Papa adverteix: «No som amos del missatge; en som servidors» (cf. CT 64).
La nostra creativitat mai no pot alterar el nucli de la fe. Per això, la referència constant al Catecisme de l’Església Catòlica, a la Sagrada Escriptura i al Magisteri no és un formalisme, sinó garantia d’autenticitat.
- Fidelitat a la persona i a la cultura. Alhora, la catequesi s’ha d’adaptar als destinataris.
«La catequesi serà tant més eficaç com més aconsegueixi respectar i penetrar les diverses cultures» (cf. CT 53, 63).
Això exigeix un llenguatge proper, exemples comprensibles, sensibilitat pels problemes d’avui: família, ecologia, món digital, migracions, etc.
La fidelitat al contingut no significa rigidesa; implica encarnar l’Evangeli en la vida real.
Aquest equilibri —fidelitat al missatge i adaptació a l’oient— és un art que requereix oració, estudi, discerniment i amor.
c) Crist, centre de tot
Per a Joan Pau II, el contingut de la catequesi no és un conjunt de doctrines aïllades, sinó una Persona viva:
«En definitiva, el contingut de la catequesi és una sola cosa: el Misteri de Crist» (CT 5).
Això canvia radicalment la nostra manera d’ensenyar. No presentem idees abstractes, sinó que conduïm a una trobada.
Cada tema —els sagraments, els manaments, la pregària— ha de ser presentat com a camí cap a Jesús, no com una llista de normes.
Quan els infants aprenen a fer el senyal de la creu, quan un jove comprèn el sentit de la confirmació, quan un adult redescobreix la misericòrdia en la confessió, l’important no és que memoritzin, sinó que es trobin amb el Senyor que salva.
d) Pedagogia de la fe
La Catechesi Tradendae dedica diverses pàgines a la pedagogia.
La fe no es transmet només amb discursos; requereix mètodes que ajudin a integrar cap, cor i mans.
El Papa anima a utilitzar símbols, cants, gestos, recursos artístics, i alhora a no perdre de vista l’experiència de vida dels catequitzats.
Convida a promoure la participació activa, el diàleg, la memòria orant de la Paraula, de manera que la catequesi no sigui una classe, sinó una experiència de comunitat.
e) Actualitat del seu missatge
Encara que escrita fa dècades, Catechesi Tradendae anticipa desafiaments que avui s’han accentuat:
- La necessitat de famílies evangelitzadores: els pares són els primers catequistes.
- La urgència d’una catequesi per a joves i adults, no només per a infants.
- La importància d’una catequesi permanent, que acompanyi tota la vida.
Joan Pau II somiava una catequesi valenta, alegre i missionera, capaç de dialogar amb el món sense diluir la veritat.
La seva veu continua convidant-nos a mantenir el foc del primer amor, a ser testimonis coherents, a no avergonyir-nos de l’Evangeli.
f) Preguntes per al camí
- Cuidem en les nostres catequesis la fidelitat al missatge i la creativitat en el llenguatge?
- Conduïm cada tema cap a la trobada amb Crist, o ens quedem en explicacions teòriques?
- Estem acompanyant els adults i les famílies, o només els infants?
Aquestes preguntes poden il·luminar les nostres programacions i ajudar-nos a discernir prioritats per al curs que comença.
5. El Projecte global de catequesi de la Tarraconense
Després de recórrer les grans orientacions universals de l’Església, és molt important aterrar en la nostra realitat més propera.
Els bisbes de les diòcesis catalanes, reunits a la Conferència Episcopal Tarraconense, ens han ofert el Projecte global de catequesi com una brúixola per a les nostres parròquies.
En els números 187 al 194 hi trobem una sèrie de propostes que, lluny de ser teoria, són crides molt concretes per a la nostra acció pastoral.
a) Una catequesi integral i permanent
El Projecte comença afirmant que la catequesi s’ha de concebre com un procés integral, que acompanyi la persona en totes les etapes de la seva vida.
«La catequesi no pot limitar-se a la infància; ha de ser permanent» (n. 187).
Això significa que l’itinerari de la fe no acaba amb la Primera Comunió ni amb la Confirmació.
Necessitem catequesi d’adults, grups de formació per a pares, itineraris per a joves, espais d’acompanyament en les diverses edats.
La comunitat cristiana ha de ser una escola de deixebles on ningú no se senti “graduat” en la fe.
b) Prioritat de la iniciació cristiana
Els bisbes insisteixen que la iniciació cristiana ha de ser el cor de tota l’acció catequètica.
No es tracta només de preparar per rebre sagraments, sinó d’introduir en la vida nova que brolla del baptisme.
Això implica recuperar la unitat dels tres sagraments —baptisme, confirmació i eucaristia— i oferir processos que integrin anunci, celebració, vida comunitària i compromís social.
En aquest sentit, la catequesi ha de ser catecumenal, com recordàvem en comentar el Directori: un camí gradual, mistagògic, amb signes i etapes que permetin experimentar la bellesa de la fe.
c) La comunitat com a subjecte de la catequesi
Un dels aportacions més valuoses del Projecte Tarraconense és la seva insistència que la catequesi és missió de tota la comunitat.
El catequista té un paper essencial, però no pot ni ha de treballar en solitud.
«La comunitat cristiana sencera és la primera responsable de la catequesi» (n. 190).
Això implica que la parròquia, els moviments, les famílies, els equips de litúrgia i de caritat s’han de sentir responsables en l’educació de la fe.
Cada sagrament, cada celebració, cada activitat parroquial és una oportunitat per catequitzar amb la vida.
d) Acompanyament i personalització
El Projecte subratlla també la necessitat d’acompanyar processos personals (n. 192).
La catequesi no pot reduir-se a un esquema uniforme.
Cada persona té la seva història, el seu ritme, les seves ferides i les seves recerques.
El catequista és cridat a ser company de camí, capaç d’escoltar, discernir, orientar i animar.
Això exigeix formació, paciència i una profunda caritat pastoral.
e) Formació dels catequistes
Finalment, els bisbes assenyalen la importància de la formació contínua dels catequistes (n. 194).
Per acompanyar processos tan rics i complexos necessitem una sòlida preparació bíblica, teològica, pedagògica i espiritual.
El catequista és, abans que res, un deixeble en aprenentatge permanent.
Formar-se no és un afegit opcional, sinó un acte de fidelitat a la missió rebuda.
f) Pistes per al nostre treball pastoral
Aquest Projecte no és un document per arxivar, sinó un full de ruta per a les nostres parròquies i comunitats.
Podem preguntar-nos junts:
- Com estem cuidant la catequesi d’adults i famílies?
- Els nostres itineraris d’infància i joventut tenen un estil d’iniciació cristiana, o es redueixen a la preparació per als sagraments?
- La comunitat sencera se sent implicada, o la catequesi queda confinada a un grup reduït?
- Tenim un pla de formació permanent per als catequistes?
Respondre aquestes preguntes pot convertir-se en un autèntic pla d’acció per al curs que comencem.
Tinguem sempre present que la catequesi és, al mateix temps, vocació personal i tasca comunitària, procés de conversió i servei missioner.
El Projecte Tarraconense ens convida a viure aquest curs amb la mirada posada en una meta clara: crear comunitats que siguin autèntiques escoles de fe, on cada persona, en qualsevol etapa de la seva vida, pugui trobar-se amb Jesucrist viu.
6. Conclusió
Estimats catequistes, hem recorregut un camí que ens ha portat des de la mirada personal de Crist fins a les orientacions concretes de la nostra Església local.
Hem escoltat el papa Francesc convidant-nos a ser catequistes i no només a “fer de catequistes”; hem deixat que el Directori per a la catequesi ens recordi que la nostra missió és un acte eclesial que condueix a la comunió amb Crist; hem rebut de sant Joan Pau II, a Catechesi Tradendae, la crida a la fidelitat i a la creativitat; i finalment, els nostres bisbes ens han donat, en el Projecte global de la Tarraconense, un full de ruta perquè tot això es faci vida en les nostres comunitats.
Podríem resumir tot el que hem escoltat en tres paraules que són també tres compromisos per a aquest curs:
- Romandre. No podem donar el que no tenim. Abans de parlar de Crist, deixem-nos mirar per ell cada dia. Que no falti en la nostra agenda el temps d’oració, de silenci, d’Eucaristia. Allà s’encén el foc que sosté la nostra entrega.
- Sortir. L’amor de Crist ens empeny a anar a l’encontre d’infants, joves, famílies, adults… també d’aquells que no truquen a la nostra porta. “Prefereixo una Església accidentada a una Església malalta”, ens deia Francesc. No tinguem por de ser creatius, de provar camins nous, d’equivocar-nos per amor.
- Acompanyar. La catequesi no és només transmissió de continguts, sinó camí compartit. Acompanyar processos, escoltar històries, discernir junts, sostenir en la fe. El Projecte Tarraconense ens recorda que tota la comunitat és responsable d’aquesta tasca.
Aquest és l’horitzó que s’obre davant nostre en iniciar aquest curs i celebrar el Jubileu dels catequistes.
El Jubileu no és només un record; és un temps de gràcia per deixar que el Senyor renovi la nostra vocació i eixampli el nostre cor.
Avui Crist torna a dir-nos, com als primers deixebles: «Aneu i feu deixebles» (Mt 28,19).
I afegeix una promesa que sosté la nostra esperança: «Jo sóc amb vosaltres tots els dies fins a la fi del món».
Gràcies pel vostre servei silenciós i fidel.
Que aquest curs sigui per a tots un nou començament, una oportunitat per experimentar que la catequesi no és només un deure, sinó una de les aventures més belles que es poden viure a l’Església: acompanyar altres en el descobriment que Jesús és viu i camina amb nosaltres.
Continuem caminant des de Crist, cap als germans, fins a les perifèries. Ell ens precedeix i ens acompanya sempre.
Voldria concloure posant-vos en mans del Senyor perquè faci fructificar la vostra tasca:
Senyor Jesús,
Vós ens heu cridat a ser catequistes,
a donar testimoni del vostre amor enmig del món.
Renoveu avui la nostra vocació,
enceneu en nosaltres la passió pel vostre Evangeli,
enfortiu la nostra fe per romandre en Vós,
doneu-nos audàcia per sortir a les perifèries
i tendresa per acompanyar cada germà.
Maria, Mare de l’Església,
camina amb nosaltres en aquest nou curs.
Amén.
