Mons. Josep Caixal 
va arribar com Bisbe de la Seu i Copríncep d’Andorra l’any 1853. Tres mesos després de la seva arribada, anuncià el seu propòsit de bastir un seminari a la Seu d’Urgell en substitució del que ja hi havia al col·legi de Sant Andreu.
Cinc anys més tard s’obria ja un expedient canònic d’edificació. Si la intenció final com sembla era crear una universitat del Pirineu, el cert és que es va bastir, sota la conducció de Tomás Samsó i en un temps prou ràpid, un edifici elegant i gegantí, que havia de donar, com a mínim, servei a tots els seminaristes que fins aleshores havien estat dispersos per les preceptories, cases rectorals i famílies de la Seu.
L’edifici
El seminari Conciliar d’Urgell pensat pel bisbe Joan Caixal com la universitat dels pirineus, i realitzat en la seva integritat en art de punt rodó (neoromànic) amb grans influències germàniques, és una avançada de l’art de mitjan segle XIX a Europa, que es va posar en pràctica a Cataluya en d’altres edificis, com la Universitat de Barcelona o el Seminari Conciliar de Barcelona.
Després d’uns anys de deteriorament s’hi feren reparacions menys vistoses durant el pontificat de Mons. Joan Martí, en l’edifici i també en la capella. L’any 2004, amb motiu dels 150 anys de la proclamació del dogma de la Inmaculada, Mons.Joan-Enric Vives va inaugurar els darrers treballs de restauració de l’interior de la capella, adaptant-la ja a les disposicions del concili vaticà II.
