Estimats diocesans,
estimada església d’Urgell,
Avui, a l’equador del mes d’agost, ens trobem entorn de la Mare de Déu: Ella com a bona Mare ens reuneix per celebrar la seva festa, l’Assumpció de Maria en cos i ànima al cel. Avui en la nostra celebració eucarística la contemplem, mirem de fit a fit el seu rostre i Ella ens dóna una gran lliçó: la simplicitat i l’exigència a través de la seva actitud. Una lliçó d’exigència, la Verge Maria està entregada totalment a Déu i a tothom, Ella és Verge per Déu, és Esposa de Déu, és Mare de Déu.
Una totalitat que es lliura i s’ofereix, tota la seva humanitat està cedida a tota la humanitat. Ella és la Mare Déu i Mare nostra.
La Verge Mare és la dona del respecte i de l’amistat, l’amor el comparteix, el dóna, l’immola, el misteri de la família amb Sant Josep. Una amistat que és respectuosa en la nostra llibertat humana. Una exigència simple, pura, totalment per a Déu i totalment per la humanitat sencera.
I també una dona senzilla, una noia del sí de Natzaret, el sí del Gòlgota, Ella és una dona unificada i que serà unificadora, una dona d’unitat. Viu de la simplicitat, de la puresa i de l’exigència.
A imatge de Déu, Ella és la unitat, el contrari seria la confusió; la Verge Maria és una dona del sí i de la senzillesa. Fa un gran camí, tota la seva vida és una vida de fe, d’esperança i de caritat. Ella viu l’espera del seu poble, Ella porta el cos de Crist glorificat al cor de les nostres vides.
Assumpta est Maria, un misteri d’esperança i un misteri de comunió. La creu i la gloria de la virginitat, de la nupcialitat i la maternitat condueixen a l’Assumpció de la Verge Maria.
L’última veritat de fe que el Papa Pius XII, el primer de novembre de 1950, proclamava. La Mare de Déu havia estat assumpta, elevada en cos i ànima a la glòria del cel. Havíem acabat la segona guerra mundial, una gran quantitat de morts innecessàries i injustes havien arrasat el continent europeu. Semblava com si les vides de les persones, els seus cossos fossin insignificants i sense sentit.
Amb aquest dogma de fe l’Església manifestava la importància del cos que és habitat per l’ànima i l’esperit. No podem viure maltractant els cossos de les persones i eliminant els altres perquè no són del meu estil o meu interès.
Mentre que la guerra destrueix, degrada i infravalora les persones i els pobles, el cos de la Verge Maria fou glorificat, fou dignificat. El cos de Maria fou elevat al cel, en virtut de la seva gràcia, concebuda sense pecat original.
Vivim en el nostre cos amb l’espera i l’esperança de la Resurrecció de la carn i la vida perdurable i fem que el nostre cos i la nostra ànima esdevinguin emplaçaments de simplicitat i d’exigència d’una vida lliurada, perquè una vida entregada és una vida guanyada.
Feliç Solemnitat de l’Assumpció de la Verge Maria, del Vostre servidor,
✠ Josep-Lluís Serrano
Bisbe d’Urgell