Les XLIII Jornades Nacionals de Patrimoni Cultural de l’Església es van celebrar, del dilluns 30 de juny al dijous 3 de juliol, a Lugo. Organitzades per la Subcomissió episcopal per al Patrimoni Cultural de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), el lema d’enguany va ser “Paisatge cultural: patrimoni, cultura i fe”. Del Bisbat d’Urgell van participar Mn. Josep M. Mauri, Vicari General i Delegat de la delegació de patrimoni, i la Sra. Àngels Jordana, tècnica de patrimoni.
La inauguració va anar a càrrec de Mons. Alfonso Carrasco, bisbe de Lugo i president de la Comissió Episcopal per l’Educació i Cultura a la que pertany la Subcomissió Episcopal per al Patrimoni Cultural; Mons. Francisco José Prieto, Arquebisbe de Santiago de Compostela i president de la Subcomissió Episcopal per al Patrimoni Cultural; i el Sr. Pablo Delclaux, Director de la Subcomissió Episcopal per al Patrimoni Cultural.
La idea de fons de les jornades va ser com el patrimoni configura la societat i els valors, la candidatura de la Ribeira Sacra a la UNESCO i, per últim, la rellevància de les peregrinacions a Santiago de Compostel·la, que van ser multitudinàries i van créixer exponencialment.
L’arquebisbe de Santiago, en la seva locució, es va referir al paisatge i a l’arquitectura, presentant-los com dos aspectes complementaris. El paisatge es convertia en una mena de sagrament i els monuments cristians li donaven ànima. Vam rebre un patrimoni dels nostres avantpassats i l’hem de cultivar i protegir per tal de poder oferir-lo a les generacions futures.
El conseller de cultura, Sr. José López Campos, va parlar sobre la col·laboració entre l’administració pública i l’Església, i va afirmar que l’Església catòlica és un dels majors propietaris del patrimoni cultural d’Espanya. També va manifestar el compromís de la Xunta de Galícia amb el patrimoni cultural i l’interès que uneix l’administració pública i l’Església catòlica en la defensa i salvaguarda del patrimoni. Finalment, va destacar que el govern de Galícia tenia un pla propi per a la conservació i restauració de les catedrals, així com la seva implicació en la Ribeira Sacra.
El Dr. Manuel Antonio Castiñeiras González va orientar la seva ponència “Definició del paisatge cultural: Art, Fe i Identitat” vers una visió complementària de l’art, l’aigua i l’entorn de la Ribeira Sacra com a paisatge cultural únic. En aquest indret hi havia una forta tradició eremítica. La muntanya, l’aigua i l’art constituïen un bon entorn per a la contemplació, en un ambient on l’arquitectura i la naturalesa es complementaven. També va presentar l’ordenació de l’espai com a cristianització del lloc.
El professor Juan M. Monterroso Montero, en la seva ponència “Canvis en el concepte de Patrimoni Cultural associat als béns de l’Església”, va presentar el territori com un espai i un temps on acabava consolidant-se un paisatge d’art i natura que comportava l’elecció d’uns valors.
El Sr. Ildefonso de la Campa Montenegro, director de l’empresa gestora del Camí de Santiago, va manifestar que el Camí de Santiago era una xarxa que marcava el passat i el present; una ruta d’humanització, experiència de bellesa, veritat i harmonia, en definitiva, un camí que es feia des de la fe. L’home caminant està sempre en ruta, i per això calia que visqués sempre el diàleg de l’èxode. Hi havia camí perquè hi havia meta.
La Dra. Marta Burguet Arfelis va presentar el camí de Sant Ignasi, que anava des del País Basc fins a Montserrat i Manresa. Va exposar el camí com a consciència ecològica des del paradigma relacèntric. El camí com a experiència espiritual, de fer camí i de deixar-se fer pel camí. També va relacionar les quatre etapes del Camí Ignasià, des del País Basc fins a Montserrat, amb les quatre setmanes d’Exercicis.
Durant aquestes jornades també es van visitar llocs significatius de Lugo i del Camí de Santiago per conèixer la riquesa del patrimoni religiós de la zona, com la vila de Portomarín i la Via Sacra; on es va visitar l’església romànica de Xantada, l’església de San Salvador d’Asma i, a Monforte de Lemos, l’església de Nostra Senyora de l’Antiga, l’església de San Vicente del Pino i el Parador, on durant molts anys hi havia hagut una comunitat benedictina.
En aquestes jornades hi va haver una magnífica convivència que va permetre conèixer experiències d’altres bisbats.
