Els preveres i diaques dels Arxiprestats de Noguera i Urgell Mitjà es van reunir el dilluns 16 de juny en una trobada organitzada per celebrar el final de curs pastoral d’aquests dos arxiprestats.
El lloc escollit va ser el poble de Tiurana: cap al migdia van arribar els 10 mossens que hi van participar. De primer es féu una visita i una pregària a l’ermita de Solés; després del rés de l’hora tèrcia i una pregària a la Mare de Déu, es va visitar les obres de restauració de les pintures barroques de la volta de canó de l’ermita i del cambril de la Mare de Déu, una restauració que ha permès recuperar un seguit de pintures murals dels segles XVII i fins al XIX, amb una rica iconografia religiosa, amb imatges de sants i altres personatges de la història sagrada.
Després van dur a terme una breu visita pel poble, admirant les esplèndides vistes que hi ha del pantà de Rialb, així com la façana de l’antiga església de Tiurana que va ser traslladada des de l’antic poble. Al cementiri, un dels moments més emotius i viscuts de la trobada, la pregària fraterna davant la tomba de Mn. Bonifaci Fortuny, que va morir a primers d’aquest any i que reposa en el cementiri de Tiurana.
Tot seguit, i ben acollits per l’equip humà de l’Ajuntament de Tiurana, va tenir lloc una reunió per parlar dels temes que van proposar i compartir els mossens, a la Sala de Plens de l’Ajuntament. Van parlar de la darrera Jornada Diocesana del Bisbat d’Urgell, de la salut dels companys malalts, de les dificultats que vivim a les parròquies i al Bisbat, i també un temps per parlar dels canvis episcopals que aquests dies ha viscut la diòcesi. Abans de compartir el dinar, i acompanyats pel tècnic de turisme de l’Ajuntament, es va visitar la font d’en Christian Tobin i el seu original i cinètic funcionament de les pedres i l’aigua. Van conèixer el que representa per al poble, amb un missatge de tenacitat i esforç dels seus habitants. Després, un dinar una mica especial, ja que Mn. Antoni celebrava l’aniversari i els capellans li van cantar la tradicional cançó de “Ad multos annos” tot compartint un fraternal brindis per a ell. Una diada ben plena viscuda pels mossens i que els ha ajudat a celebrar el seu ministeri, la seva tasca pastoral i també el sentit ben joiós de la seva amistat.
