La inauguració ahir i avui de la Catedral de Notre Dame de París és un esdeveniment molt significatiu tant per a l’Església Catòlica com per a França i tota la cultura europea. Construïda entre els segles XII i XIV, aquesta catedral gòtica es va erigir com un símbol de la fe cristiana i com a expressió del culte catòlic i la missió de l’Església en aquell moment. A més de ser un lloc de lloança a Déu, Notre Dame ha estat un espai de grans esdeveniments històrics, com coronacions, cerimònies de figures nacionals, i més recentment, de commemoracions que han unit la població francesa i mundial. La seva arquitectura gòtica, amb els famosos vitralls, les rosasses i els arcs apuntats, les gàrgoles i les escultures, amb les relíquies venerades, va marcar una fita en el desenvolupament de l’art i l’arquitectura medieval, inspirant altres construccions religioses posteriors a Europa. Notre-Dame és també un monument al patrimoni cultural, on la bellesa, la fe i la devoció a Sta. Maria es fonen en una sola obra. Aquesta catedral s’ha convertit en un símbol nacional per a França, i la seva influència ha transcendit les fronteres religioses per convertir-se en un patrimoni cultural i artístic universal.
L’incendi del 15 d’abril de 2019 que va danyar greument l’edifici, va despertar un dol i una solidaritat mundial que va recordar la importància de Notre-Dame no només per als francesos sinó per a tota la humanitat. La restauració que avui culmina ha estat també una forma de recordar i preservar aquest símbol de l’esperit humà i de la capacitat de superació davant l’adversitat, reafirmant la seva importància com a icona cultural i espiritual en l’era moderna.
I es consagra quan celebrem que Maria és Immaculada, sens pecat concebuda, i atreu la humanitat cap a Déu i la santedat. Maria ens és camí i intercessora, com a Mare de l’Església, vers la santedat i l’amor. La devoció a la Mare de Déu a Europa, en particular la seva presència en la vida espiritual i cultural, es remunta als inicis del cristianisme, i abans del Concili d’Efes, ja la trobem representada a les catacombes de Priscil·la a Roma. Maria és la nostra Mare protectora, compassiva i acollidora i avui li demanem que acompanyi els passos dels europeus, sabent que Maria actua com a guia i inspiració en moments de canvi, adversitat i transició. És la Mare de l’esperança i figura central de l’Advent. Ella ens acompanyarà al llarg de l’Any Jubilar 2025.
Els europeus han vist en Maria un símbol d’unitat espiritual, especialment en èpoques difícils, com guerres, crisis socials o canvis culturals. La bandera europea s’inspira en el blau de Maria i les 12 estrelles que la coronen (Apoc. 12,1). En una Europa moderna i diversa, que es debat entre secularització i fidelitat a les seves arrels cristianes, enfrontada a reptes com la immigració, la crisi climàtica, la unió i la recerca d’una identitat comuna, la figura de Maria pot ser un punt d’unió que transcendeix barreres culturals o religioses, una inspiració per a construir una societat més justa, inclusiva i solidària, més humana i oberta a la transcendència. Per això, demanem que Maria acompanyi els passos dels europeus amb el seu amor matern, com a símbol de pau i esperança, ajudant a mantenir viu un sentit de comunitat, d’humanitat i de valors compartits enmig de la diversitat del continent.
