Octubre és el mes missioner per excel·lència i aquest any estem celebrant els 150è. aniversari del naixement de la Patrona de les missions: Sta. Teresa de l’Infant Jesús i de la Santa Faç, així com els 25 anys de la seva proclamació com a Doctora de l’Església. Ella fou una humil i senzilla monja del Carmel de Lisieux (Normandia), nascuda a Alençon el 2 de gener de 1873, i que morí a Lisieux el 30 de setembre de 1897, “la santa més gran dels temps moderns”, com l’anomenà el Papa St. Pius Xè. No es va dedicar personalment a les missions, i morí als 24 anys, però tenia un gran desig de ser missionera. Al seu llit de mort, deia: “Vull passar el meu cel fent el bé a la terra”. Constantment va oferir oracions i sacrificis per les missions i es va sentir molt unida als missioners que treballaven en llocs llunyans i perillosos. Va ser “padrina” de dos sacerdots, als quals escrivia cartes regularment. Al seu llibre “Història d’una ànima“, va mostrar el seu desig de ser missionera i explicà com oferia els seus sofriments per les missions. També, a través de la seva espiritualitat del “petit camí”, Teresina va animar els altres a fer petites coses amb gran amor, encara que no poguessin anar a les missions en persona, i a confiar del tot en la misericòrdia de Déu. D’aquesta manera, ella va inspirar-ne molts a fer el bé on fos que estiguessin, i a donar suport als missioners amb oracions i altres mitjans. El Papa Pius XIè. que la va beatificar i canonitzar, també la va declarar “Patrona de les Missions” amb St. Francesc Xavier. El seu desig de fer el bé a la terra i el seu exemple de petitesa i humilitat, d’abandonament i d’oferiment a l’Amor Misericordiós, inspiren missioners i molts altres cristians, a perseverar en la pròpia vocació i a donar suport a l’obra dels missioners arreu del món.
No és gens fàcil anunciar avui l’Evangeli a un món secularitzat i indiferent a la fe. Cal que tornem de nou al cor mateix de l’Evangeli, i que cultivem una actitud esperançada davant l’actual situació, superant els moments marcats pel desànim o el descoratjament. Déu estima el món, i per això volem estimar els homes i dones del nostre temps, per servir-los, oferint-los el millor que tenim, i l’únic que els farà plenament feliços: l’Evangeli de Jesús. Això fan els missioners que especialment a l’octubre recordem amb admiració. Ho fan en els països que anomenàvem “de missió”, i que actualment aquests països són també el nostre, de vella cristiandat però necessitat que li tornem a predicar la persona de Jesús, i els valors perennes del seu Evangeli de vida i d’amor, de fraternitat i de dignitat, d’adoració i obediència al Pare de tots, i que dona sentit a l’existència humana.
Estimem, preguem i ajudem els nostres missioners que, escampats pels cinc continents, donen testimoni coratjós de l’Evangeli i treballen per les joves Esglésies constituïdes en els països del Tercer Món. Amb la poderosa intercessió i exemple de Sta. Teresina de l’Infant Jesús, animem-nos també nosaltres a ser “missioners” en els nostres països d’antiga cristiandat, que ara necessiten re-escoltar l’Evangeli, amb els signes que l’acompanyen, i veure el testimoniatge creïble dels deixebles, per poder tornar a creure i formar part activa de l’Església. Tinguem sempre un cor disponible a la pregària i l’estimació pels missioners i per les joves Esglésies; ajudem-los en les seves necessitats materials, recordant el mandat de Jesús: “tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, m’ho fèieu a mi.” (Mt 25,40).
