Aquest 3 de juny ha fet 60 anys que moria santament al Vaticà el papa sant Joan XXIII. És el dia de la seva entrada al cel. Donem gràcies a Déu per la seva santa vida i la seva obra esplèndida en tants camps de la vida de l’Església i de la humanitat. I a més d’admirar-lo, imitem-ne les virtuts.
Sant Joan XXIII fou un profeta que alenà l’esperança d’un món nou on regnés la justícia i la pau. És el Papa de les grans encícliques Mater et Magistra i Pacem in terris, aquesta escrita per a tots els homes i dones de bona voluntat, i pocs mesos abans de morir. Fou estimat per cristians i no cristians: fou “el Papa bo”. En ser elegit, va tenir un somni: convocar el Concili Vaticà II, que va ser una nova Pentecosta per a acostar l’Església al món modern. Ell reclamava l'”aggiornamento” (la posada al dia) per a l’Església, demanant que fos “una font enmig de la plaça del poble” i no pas un museu, ple d’obres d’art. Desfeia els arguments dels profetes de desesperança, amb la confiança i la bondat.
Angelo Giuseppe Roncalli, fill d’una senzilla família camperola, d’un poblet petit, amb una sòlida formació intel·lectual, sempre va conservar la senzillesa i la saviesa del camp, sobretot la saviesa del cor. Fem memòria d’una anècdota del Papa Roncalli que ens posa en camí de renovació: “Jo vaig saltar de la barca i camino entre les onades. Arribarà la nit, la tempesta i la por, però no hem de retrocedir. L’Església està cridada a sortir a l’encontre del món”.
Va escriure un Decàleg de la serenitat molt profitós, que ens continua ajudant:
- Només avui tractaré de viure exclusivament aquest dia, sense voler resoldre el problema de la meva vida, tot de cop.
- Només avui posaré tota l’atenció en el meu aspecte cortès pel que fa al meu capteniment; no criticaré ningú, i no voldré millorar o disciplinar ningú, sinó solament a mi mateix.
- Només avui seré feliç en la certesa que he estat creat per a la felicitat, no sols en l’altre món sinó també en aquest.
- Només avui m’adaptaré a les circumstàncies, i no voldré que les circumstàncies s’adaptin a tots els meus desigs.
- Només avui dedicaré deu minuts del meu temps a una bona lectura; recordant que, així com l’aliment és necessari per a la vida del cos, així també la bona lectura és necessària per a la vida de l’ànima.
- Només avui faré una bona obra, i no ho diré a ningú.
- Només avui faré una cosa que no m’agradi de fer; i si em sentia ofès en els meus sentiments, miraré que ningú no se n’adoni.
- Només avui em faré un programa detallat; potser no el compliré tot; tanmateix el redactaré. I em guardaré de dues calamitats: la pressa i la indecisió.
- Només avui creuré fermament -encara que les circumstàncies demostrin el contrari- que la Providència de Déu s’ocupa de mi com si al món no hi hagués ningú més.
- Només avui no tindré por. Sobretot no tindré por de fruir de tot allò que és bonic i de creure en la bondat.
Es tracta de dir i de viure això cada dia.
