És bo ser agraïts al pare i pastor de la nostra Església, que ho fou des de 2005 fins a 2013. El Senyor ha cridat el Papa Benet a casa seva, i per això escric aquestes ratlles per compartir alguns pensaments i vivències amb agraïment per la persona i la vida d’aquest Papa bondadós i fidel. A manera de meditació, fluïen amb emoció els pensaments, fets pregària, quan agenollat davant el seu cos ja disposat per a la sepultura, als peus de l’altar de la confessió de St. Pere del Vaticà, vaig tenir un temps llarg de pregària. Una corrua inesperada de gent del món sencer, de totes classes i edats, anava passant davant el Papa i li oferia un signe de reverència, un petó, una senzilla pregària, o unes llàgrimes de consol i d’amor agraït. Jo m’hi unia, com un fill més. Un dens silenci ho embolcallava tot i la grandesa de la cúpula de Miquel Àngel ens aixoplugava i alhora ens mostrava la petitesa de tota vida humana, sempre feble i mortal.
La mort d’un Papa sempre és un fet històric. Ha marxat cap a l’eternitat de Déu un pare i un germà gran dels catòlics del món sencer. Un gran creient, un teòleg eminent i un pastor bondadós preocupat pel seu ramat, que quan no ha pogut guiar-lo perquè les forces l’havien abandonat, va tenir la humil gosadia de renunciar, i fer que un altre el succeís. Demostrava la seva confiança en Déu que és qui condueix l’Església, i tot ho proveeix amb saviesa i amor.
Es va definir en ser elegit successor de l’apòstol Pere, com “un humil servidor de la vinya del Senyor”, i va passar de ser el treballador amagat, al servei de la doctrina de la fe i la tradició de l’Església, a ser el pastor universal i catequista viatger, un governant que ha d’urgir la conversió i la penitència de la comunitat quan descobreix abusos o corrupció, i que ha d’enfortir l’esperança predicant l’Evangeli i mantenint encontres multitudinaris, ell que era tímid i retret però coratjós en la seva fe i en la recerca de la veritat. De seguida va haver de viatjar a Colònia, al seu país natal, on jo també hi vaig participar, per a la trobada festiva amb centenars de milers de joves. Després vingueren altres viatges i discursos famosos: Anglaterra, Estats Units, París, Berlín, Auschwitz, Turquia, Àfrica, Amèrica… I també Santiago i Barcelona. La seva vinguda entre nosaltres per a la dedicació de la Sda. Família marcà una fita en el seu ministeri. Ell mateix va revelar que havia estat la missa més impactant de la seva vida, i el seu rostre en obrir les portes de la basílica ho mostrava claríssimament.
Ens ha ajudat i orientat en els seus anys de pontificat de moltes maneres. Com a pastor i mestre en la fe, com a humil “servidor dels servidors de Déu” (el bell títol que porten els Papes) i com a il·luminador i continuador del camí emprès per l’Església després del Concili Vaticà II, on ja havia participat com a jove assessor dels pares conciliars. Serví el coneixement raonable de la fe, i tingué un paper definitiu en la gran obra del “Catecisme de l’Església Catòlica”, extraordinari compendi de la fe catòlica. Els seus llibres faciliten la fe (cf. “Introducció al cristianisme” o “Jesús de Natzaret”). I també ens ha ajudat amb la seva renúncia, cedint el pas quan ja no tenia forces. No creure’s imprescindible. Molts motius d’acció de gràcies i de reconeixement agraït al Papa bondadós, tan diferent del que ens presentaven certs mitjans de comunicació. Preguem per ell i que el seu exemple i intercessió ens ajudin a nosaltres.
