El cant de l’al·leluia travessa tot el temps pasqual després del silenci quaresmal, i continua sempre viu en les celebracions cristianes. La nit de la Vetlla Pasqual i durant tota la cinquantena, lloem Déu, sobretot perquè ha ressuscitat Jesús d’entre els morts i l’ha assegut a la seva dreta, en la glòria eterna. El lloem pel seu Amor immens, per la seva misericòrdia que tot ho venç, fins la mateixa mort! Aquesta és la meravella més gran: “La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici” (Sl 117,22). Cantar o proclamar “al·leluia”, significa tenir consciència que Jesucrist ha vençut el mal, que està Ressuscitat, i que la nostra fe és la victòria que venç el món.
A les nostres celebracions litúrgiques hem mantingut del judaisme tres paraules molt usades: amén, hosanna i al·leluia. Al·leluia (Halleluyah, de l’hebreu הַלְּלוּיָהּ), significa “Lloeu Déu!”, o també, “que Yahweh sigui lloat!”, i és una exclamació bíblica de joia, que el judaisme i el cristianisme hem adoptat per al seu ús litúrgic. A l’Antic Testament apareix en 21 ocasions en el llibre dels Salms i 1 vegada a Tobies 13,18. També la paraula “al·leluia” la trobem fins en 4 ocasions en el llibre de l’Apocalipsi, en el context de la descripció que Joan fa de la seva visió sobre la litúrgia celestial (cf. Ap 19,1-6).
Per a la majoria dels cristians, aquesta és la paraula més alegre que utilitzem per a lloar el Creador i la utilitzem molt en les celebracions. Pasqua s’identifica amb l’Al·leluia. Sant Agustí relaciona la litúrgia amb el temps celestial, dient que “els qui a la terra diuen ‘Amén’ per acceptar Déu plenament, en el cel diran ‘Al·leluia’ per acceptar Déu i per cantar la seva glòria i el seu poder”. Podem dir que els cristians som un poble que canta l’Al·leluia, que “canta i camina”, com proposa St. Agustí. Ell deia que cantar amb “alegria” és expressar el que un porta al cor i no es pot dir només amb paraules: “Canteu-li un càntic nou, canteu-lo amb mestratge” (cf. Sl 32,3). “Cantar Déu amb mestratge consisteix en això: cantar amb alegria. Què significa cantar amb alegria? Comprendre i no saber explicar amb paraules el que canta el cor. Aquells que canten durant la collita, o la verema, o durant qualsevol feina intensa, primer adverteixen el plaer provocat per les paraules del cant, però de seguida, quan l’emoció creix, senten que no poden expressar-la més amb paraules, i llavors es lliuren a la sola modulació de notes. Aquest cant l’anomenem amb ‘goig’. El goig és cert càntic o so amb el qual se significa que el cor ha donat a llum el que no pot expressar o dir” (Sermó I,8).
Pasqua ens recorda que la nostra vocació és d’estar sempre alegres, servir amb simplicitat de cor, ser humils i joiosos en tot… sempre disposats a trobar la part positiva, a estimar, sense males cares, o amb una cara de funeral, com diu el Papa Francesc. Hem de redescobrir què significa que ja “hem ressuscitat amb Crist” pel baptisme i que volem cercar sempre “allò que és de dalt, on hi ha el Crist, assegut a la dreta de Déu” (Col 3,1).