Entitats confessionals com Càritas Catalunya, Sant’Egidio i Sant Joan de Déu, amb entitats i tots els Partits polítics menys Vox van entrar al registre del Parlament de Catalunya el dia 25 de gener de 2022 una proposició de llei de mesures transitòries i urgents per a fer front i eradicar el “sensellarisme” a Catalunya. Ha estat elaborada per diversos juristes de la UB i la UAB juntament amb entitats socials que es dediquen a aquesta problemàtica. La llei preveuria garantir a totes les persones sense llar, que podrien ser unes 18.000, un “espai residencial digne” en dos anys i un habitatge d’inserció social en cinc anys. Garantir un espai residencial digne, on s’hi pugui accedir les 24 hores del dia i que tingui condicions de vida privada. A més, es garanteix a tothom un títol de transport, bugaderia, consigna, dutxa i serveis funeraris bàsics.
Es tracta d’una proposta impulsada des del món acadèmic, que ha dirigit Antoni Milian i Massana, catedràtic de Dret administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i amb la participació, entre altres, de Vicenç Aguado i Cudolà, catedràtic de Dret administratiu de la Universitat de Barcelona (UB). La proposta de text ha comptat amb el suport i la implicació plena d’entitats socials que es dediquen a la defensa dels drets de les persones sense llar com Assís Centre d’Acollida, Fundació Arrels, Càritas Catalunya, la Comunitat de Sant’Egidi i Sant Joan de Déu Serveis Socials.
L’objectiu és regular per llei les actuacions i els serveis que les administracions públiques haurien de portar a terme al territori català per garantir els drets de les persones sense llar i per eradicar aquella situació. Cal remarcar que les persones sense llar tenen els mateixos drets que la resta de ciutadans, però no tenen una llei específica com sí que tenen altres col·lectius vulnerables. La llei es dirigeix al sensellarisme més dur i crònic, a les persones que es troben en les tres primeres categories de l’escala europea sobre exclusió residencial: les que viuen a l’espai públic sense domicili, les que pernocten en albergs i passen la resta del dia al carrer i les que viuen i dormen en refugis o centres de serveis específics per a persones sense llar. S’adreça als municipis de més de 20.000 habitants o que tenen més de 20 persones sensellar cròniques.
