Aquesta frase de Sant Joan M. Vianney li ha servit al Vicari general del Papa per presentar i titular la 3ª Exhortació apostòlica del Papa Francesc, “Gaudete et Exsultate” (Alegreu-vos i Exulteu, feu festa, com diu el final de les Benaurances a Mt 5,12). Datada el 19 de març, acaba de fer-la pública a principis abril, i el seu objectiu és “la crida a la santedat en el món contemporani”, per fer ressonar un cop més –ja ho va fer el Concili Vaticà II- la crida universal a la santedat que tots tenim, procurant encarnar-la en el context actual, amb els seus riscos, desafiaments i oportunitats. Perquè a cada un de nosaltres el Senyor ens va escollir “perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls; per amor ens destinà a ser fills seus” (Ef 1,4). Amb aquest escrit que, de manera innovadora, conté apel·lacions directes al lector, el Papa ha volgut compartir la seva visió de com cadascú pot arribar a ser el que està cridat a ser, i no pas conformar-se amb una existència mediocre, aigualida, liquada. La santedat no és per a pocs, sinó que és un camí per a tots. Déu ens ho demana tot, però ofereix la vertadera vida i felicitat.
Es tracta d’un document de 42 pàgines, dividit en 5 capítols i 177 paràgrafs, on apareix el segell distintiu de Francesc: la teologia del poble, amb la qual tant s’identifica, la relació entre la vida cristiana i el compromís amb la justícia, la seva preocupació pels més pobres i oblidats, la seva sensibilitat cap al geni femení i la seva profunda espiritualitat, sempre encarnada que rebutja tot egoisme. I això, com és habitual en ell, amb un llenguatge clar i directe. Anhela una santedat “de classe mitjana”, diu el Papa, a l’abast de tothom, i que no hem de confondre només amb la dels sants ja canonitzats. Santedat dels petits gestos, sense estimar el silenci per defugir l’encontre amb l’altre, o desitjar el descans per refusar l’activitat, o buscar l’oració per menysprear el servei (cf. n. 26).
“Gaudete et Exsultate” és el cinquè gran document d’aquest pontificat, després de les dues encícliques Lumen fidei (co-escrita amb Benet XVI) de juny de 2013, i Laudato si’ sobre la cura de la creació publicada de maig de 2015, i les dues Exhortacions apostòliques Evangelii Gaudium (novembre de 2013) i Amoris Laetitia (març de 2016), aquesta última publicada després de la conclusió dels dos Sínodes sobre la família. Ara vol renovar la crida universal a assolir la santedat en la vida quotidiana, vivint amb amor i oferint el propi testimoni en les ocupacions de cada dia, allà on cada un es troba, i sense necessitat de gestos heroics, reconeixent les imperfeccions i limitacions de l’ésser humà, presents també, ens ho recorda, en els sants i santes reconeguts oficialment per l’Església. També assenyala els perills de caure en el gnosticime (que creu saber explicar-ho tot per la raó) o el pelagianisme (fer-s’ho tot un mateix i esdevenir rígid amb el proïsme). Allà on trobem el més genuí del Papa Francesc és a l’hora de proposar la caritat com a centre i les Benaurances com l’ADN del cristià, amb les actituds vitals que poden contribuir a recórrer aquest camí de santedat. Acaba l’Exhortació proposant una metodologia que resumeix amb el lema de “combat, vigilància i discerniment”.
¿Ens podríem comprometre a llegir-la (la trobareu a internet) i a provar de fer-nos-la nostra? Us animo a començar-ho en aquest temps pasqual! Que la Pasqua, pel do de l’Esperit Sant, ens renovi en la santedat!