La santedat és “viure l’ordinari de manera extraordinària”

Aquesta frase de Sant Joan M. Vianney li ha servit al Vicari general del Papa  per presentar i titular la 3ª Exhortació apostòlica del Papa Francesc, Gaudete et Exsultate (Alegreu-vos i Exulteu, feu festa, com diu el final de les Benaurances a Mt 5,12). Datada el 19 de març, acaba de fer-la pública a principis abril, i el seu objectiu és “la crida a la santedat en el món contemporani”, per fer ressonar un cop més –ja ho va fer el Concili Vaticà II- la crida universal a la santedat que tots tenim, procurant encarnar-la en el context actual, amb els seus riscos, desafiaments i oportunitats. Perquè a cada un de nosaltres el Senyor ens va escollir “perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls; per amor ens destinà a ser fills seus” (Ef 1,4). Amb aquest escrit que, de manera innovadora, conté apel·lacions directes al lector, el Papa ha volgut compartir la seva visió de com cadascú pot arribar a ser el que està cridat a ser, i no pas conformar-se amb una existència mediocre, aigualida, liquada. La santedat no és per a pocs, sinó que és un camí per a tots. Déu ens ho demana tot, però ofereix la vertadera vida i felicitat.

Es tracta d’un document de 42 pàgines, dividit en 5 capítols i 177 paràgrafs, on apareix el segell distintiu de Francesc: la teologia del poble, amb la qual tant s’identifica, la relació entre la vida cristiana i el compromís amb la justícia, la seva preocupació pels més pobres i oblidats, la seva sensibilitat cap al geni femení i la seva profunda espiritualitat, sempre encarnada que rebutja tot egoisme. I això, com és habitual en ell, amb un llenguatge clar i directe. Anhela una santedat “de classe mitjana”, diu el Papa, a l’abast de tothom, i que no hem de confondre només amb la dels sants ja canonitzats. Santedat dels petits gestos, sense estimar el silenci per defugir l’encontre amb l’altre, o desitjar el descans per refusar l’activitat, o buscar l’oració per menysprear el servei (cf. n. 26).

“Gaudete et Exsultate” és el cinquè gran document d’aquest pontificat, després de les dues encícliques Lumen fidei (co-escrita amb Benet XVI) de juny de 2013, i Laudato si’ sobre la cura de la creació publicada de maig de 2015, i les dues Exhortacions apostòliques Evangelii Gaudium (novembre de 2013) i Amoris Laetitia (març de 2016), aquesta última publicada després de la conclusió dels dos Sínodes sobre la família. Ara vol renovar la crida universal a assolir la santedat en la vida quotidiana, vivint amb amor i oferint el propi testimoni en les ocupacions de cada dia, allà on cada un es troba, i sense necessitat de gestos heroics, reconeixent les imperfeccions i limitacions de l’ésser humà, presents també, ens ho recorda, en els sants i santes reconeguts oficialment per l’Església. També assenyala els perills de caure en el gnosticime (que creu saber explicar-ho tot per la raó) o el pelagianisme (fer-s’ho tot un mateix i esdevenir rígid amb el proïsme). Allà on trobem el més genuí del Papa Francesc és a l’hora de proposar la caritat com a centre i les Benaurances com l’ADN del cristià, amb les actituds vitals que poden contribuir a recórrer aquest camí de santedat. Acaba l’Exhortació proposant una metodologia que resumeix amb el lema de “combat, vigilància i discerniment”.

¿Ens podríem comprometre a llegir-la (la trobareu a internet) i a provar de fer-nos-la nostra? Us animo a començar-ho en aquest temps pasqual! Que la Pasqua, pel do de l’Esperit Sant, ens renovi en la santedat!

Compartir
D’Amic i Amat
d’Amic e Amat
L’Advent: caminem cap al goig i l’esperança
Estimats diocesans,
estimada església d’Urgell,

A les vigílies de la solemnitat de la Immaculada Concepció de Maria fem camí cap una humanitat que ens fa retrobar el sentit del ser persona humana com recordàvem la setmana passada i això gràcies a la maternitat
next arrow
previous arrow

Darreres Notícies

Agenda