Quan concretem el nostre ser “misericordiosos com el Pare” (Lc 6,36), ens apareixen dues obres de misericòrdia, “pregar pels vius i pels difunts”, i “enterrar els morts”, que són dues accions rellevants de misericòrdia, bones de realitzar en aquest mes de novembre, tradicionalment dedicat al record i la pregària pels difunts.
La Santa Seu acaba de fer pública la Instrucció “Per a ressuscitar amb Crist” (Ad resurgendum cum Christo), redactada per la Congregació per a la Doctrina de la Fe, on s’explica que encara que l’Església segueixi preferint la sepultura dels cossos, accepta també la incineració, però es prohibeix escampar les cendres dels difunts, fer-ne objectes per guardar, dividir-les entre els familiars o conservar-les a casa. Diu també que no es troben raons doctrinals per desestimar la pràctica de la cremació, que va en augment, ja que la cremació del cadàver no toca l’ànima i no impedeix a l’omnipotència divina ressuscitar el cos i per tant no conté la negació objectiva de la doctrina cristiana sobre la immortalitat de l’ànima i la resurrecció dels cossos. “No es poden permetre, per tant, actituds i rituals que impliquin conceptes erronis de la mort, considerada com anul·lació definitiva de la persona, o com a moment de fusió amb la Mare naturalesa o amb l’univers, o com una etapa en el procés de reencarnació, o com l’alliberament definitiu de la ‘presó’ del cos”.
L’Església reclama el major respecte per al mateix difunt i professa des dels seus inicis “la resurrecció de la carn, o dels morts, i la vida perdurable”. Les despulles materials potser desapareixeran, però Déu, que tot ho pot, ens ressuscitarà. I serem nosaltres mateixos, per bé que no podem ressuscitar amb les xacres o els defectes actuals dels cossos. Sant Pau proclama: “Se sembra un cos corruptible, però en ressuscita un d’incorruptible; és sembrat un cos terrenal, i ressuscita un cos espiritual” (1Co 15,42.44). Ensenya que el cos serà transformat, i serà un cos com “espiritual”, ja del tot transformat per l’Esperit Sant, a semblança del Cos Ressuscitat del Senyor Jesucrist, que era ben real, però que no el reconeixien en les aparicions; calien els ulls de la fe.
L’Església recomana insistentment que els cossos dels difunts siguin sepultats en els cementiris o altres llocs sagrats, ja que vol confirmar la seva fe en la resurrecció de la carn, i posa en relleu l’alta dignitat del cos humà com a dimensió integrant de la persona amb la qual el cos comparteix la història. El millor és sepultar el cos en el cementiri, agrupant els ésser estimats i la família; o bé, després de la missa exequial o la pregària de l’Església, realitzar la cremació i enterrar les cendres en un lloc sagrat, com el mateix nínxol familiar del cementiri, o en algun columbari ja preparat amb aquesta finalitat. Això permetrà que hi puguem anar a manifestar el nostre amor als difunts, en espera de retrobar-nos amb ells.
Preguem pels difunts en aquest mes de novembre, amb esperit misericordiós. Recordem-nos dels nostres familiars i amics, però també de tots els difunts, especialment dels qui moren sols i abandonats, o aquells que ningú no recorda. I demanem per tots ells “que Déu els doni estada en el lloc del consol, de la llum i de la pau!” (Pregària eucarística I).
