El desembre proppassat, es va editar el document dels Bisbes de Catalunya “Evangelitzats per la litúrgia, enviats a renovar el món amb misericòrdia”, redactat per recordar el centenari del 1er. Congrés Litúrgic de Montserrat (1915) i també l’inici de l’Any Sant de la Misericòrdia. Subratlla la importància de la reforma litúrgica portada a terme pel Concili Vaticà II, incidint especialment en la finalitat educadora i catequètica de la litúrgia.
Ha estat molt positiva la reforma litúrgica del Concili, amb la seva Constitució conciliar sobre la Sagrada Litúrgia i la centralitat de la Paraula de Déu, viscuda i interpretada en la fe de l’Església. Les dificultats que han acompanyat l’aplicació de la reforma litúrgica, per excés o per defecte, no poden enfosquir la seva bondat i validesa, perquè “conté riqueses que cal anar aprofundint, com una major atenció a “l’art de celebrar”, a la formació bíblica i litúrgica, al sentit profund de “la participació plena, conscient i activa” que ha de portar veritablement a la vivència del misteri en la pròpia vida dels fidels”.
El Document tracta de forma rellevant la relació entre la litúrgia i la vida, la litúrgia i l’evangelització. Hi ha un llaç estret entre litúrgia i vida cristiana, una vida que implica missió en el món, anunci de la joia de ser cristià, de donar culte al Déu veritable i d’estimar-lo amb tot el cor i totes les forces. L’Església viu un desig inesgotable de brindar misericòrdia, fruit d’haver experimentat la infinita misericòrdia del Pare i la seva força difusiva. El Document també exposa com el sagrament de l’amor, que és l’Eucaristia, ens empeny a estimar i a obrar amb misericòrdia. Si la participació a l’Eucaristia i el nostre culte eucarístic són autèntics, faran créixer en nosaltres la consciència de la dignitat de la persona i ens urgiran a treballar per aquesta dignitat. Els Bisbes afirmem que “l’Església ha de ser per a tots un àmbit de perdó i també l’espai de la celebració sacramental del perdó i la reconciliació”.
A l’últim capítol, els bisbes fem notar alguns reptes a tenir presents en la pastoral litúrgica de les Diòcesis amb seu a Catalunya. Entre aquests reptes destaca el d’afavorir la participació activa dels fidels i la vivència de la litúrgia com a base de l’espiritualitat del cristià”. La Intensificació d’una bona formació litúrgica dels fidels, especialment dels més joves per als qui la litúrgia ha de ser també “la font i el cimal” de la seva vida cristiana. Convé que la Paraula de Déu tingui una presència ben gran i valorada, i que cada cristià conegui els Evangelis i la Bíblia i els faci objecte del seu estudi, aprofundiment i oració contemplativa. Altres reptes són millorar les homilies, renovar el conreu i la difusió de la música litúrgica, promoure l’art sagrat, afavorir el procés d’iniciació en la vida cristiana als qui no coneixen Jesucrist, motivar els cristians per tal que participin activament en la missa dominical i, si és possible, en família; millorar la comprensió de la penitència cristiana i del sagrament de la reconciliació i del perdó, i millorar també la celebració de les exèquies cristianes; així com encoratjar i enfortir la pietat popular. Molts reptes per prosseguir la renovació de l’Església, d’acord amb la doctrina del Vaticà II, i en l’esperit d’una Tradició sempre viva.
