Anys episcopat: 1010-1035
Fill dels vescomtes Bernat i Guisla del Conflent. Nasqué probablement a Aiguatèbia, residència de la família vescomtal. Era nebot del bisbe Sal·la, del qual fou auxiliar i, després, successor en el govern de la seu urgellesa.
Instituí la canònica (1010) i la féu aprovar pels altres prelats de la provícia eclesiàstica de Narbona i pel papa Sergi IV (1009-1012). Començà la nova catedral, consagrada el 1040 pel seu successor Eribau. Féu edificar també l’església de Sant Miquel, prop de la seu episcopal. Consagrà l’església de Sant Julià de Coaner (1024) i la del monestir de Sant Pere de la Portella (1035), on fundà una confraria. I desplegà una gran activitat de caràcter social, encaminada a millorar les condicions de vida dels pobles i les vies de comunicació.
Planejà, dirigí i executà personalment l’alliverament de Guissona del domini sarraí, abans del 1023, i obtingué del papa Benet VIII (1012) una butlla, on eren confirmades les pertinences i els límits territorials del bisbat, entre els quals s’hi incloïa el pagus de Ribagorça. Això explica la seva intervenció, destacada en l’elecció i la consagració del bisbe Borrell de Roda, el 1017, i la promesa de fidelitat que aquest li prestà com a superior jeràrquic en aquella avinentesa.
Sembla que la senyoria que tingueren els bisbes sobre la ciutat de la Seu d’Urgell comença en aquest pontificat. Caldria buscar-ne l’origen en una donació que li féu el comte Ramon Borrell de Barcelona-Urgell, durant la minoria d’edat d’Ermengol II, en ocasió de la fundació de la canònica (1010), donació aquesta que fou aprovada posteriorment per la butlla de Benet VIII (1012).
La seva mort fou causada per una caiguda en la construcció del pont de Bar (1035), important per les comunicacions entre l’Urgellet i la Cerdanya, dum propriis operaretur manibus, diu un antic breviari d’Urgell. Nou anys després era ja venerat com a sant. La diòcesi d’Urgell, de la qual és patró des de temps antics i, canònicament, des de 1867, celebra la seva festa el 3 de novembre.
