Bisbat d'Urgell Bisbat d'Urgell

En aquest diumenge sempre preguem i reflexionem sobre la família, en escaure's la festa litúrgica de la Sagrada Família de Jesús, Maria i Josep. Ells ajuden i estimulen les famílies cristianes a obrir-se a la gràcia de Déu i anar endavant en el testimoniatge coratjós de l'amor fidel, de la complementarietat entre els esposos, de l'acolliment responsable i agraït dels fills, de la seva cura, educació i formació integral, de l'amor als avis, als malalts i als altres parents, de viure com a església domèstica el sagrament del matrimoni, i del testimoniatge de l'amor sempre més gran i de l'estimació pel do sagrat de la vida, que Déu Creador concedeix a través de les famílies de la terra, fins acollir-nos en el cel per viure amb Ell la família eterna, que no morirà, la dels fills i filles de Déu, quan Déu ho serà tot amb tots.

El Sant Pare Francesc ha convocat un Sínode de bisbes extraordinari per al 2014, que té com a objectiu anunciar l'Evangeli en els actuals reptes pastorals en relació a la família. I ha volgut que, des de les Esglésies particulars, hi participem activament. A Urgell la Delegació diocesana de Família i Vida està preguntant així:

1.- Sobre la difusió de la Sagrada Escriptura i del Magisteri de l'Església en relació a la Família: ¿Els ensenyaments d'aquests documents del Magisteri són coneguts? Si es coneixen, ¿són acceptades les seves ensenyances?
2.- Sobre el matrimoni segons la llei natural: ¿Considereu que el concepte de "llei natural" en relació a la unió entre l'home i la dona, és acceptat?
3.- La pastoral de la família en el context de l'Evangelització: ¿Es fa prou per preparar bé el matrimoni? Es fa prou per promoure la consciència de família com "església domèstica"? Les famílies cristianes, són transmissores de la fe? L'Església acompanya prou els matrimonis i les famílies?
4.- Sobre la Pastoral per fer front a algunes situacions matrimonials difícils: ¿Viure en parella és una realitat molt estesa? Es pot parlar d'un percentatge? Els separats i divorciats tornats a casar, ¿són molts? Com viuen els batejats aquesta irregularitat? En són conscients, indiferents, se senten marginats en no poder rebre els Sagraments? Són molts els qui viuen així? Demanen poder rebre els Sagraments de la Reconciliació i de l´Eucaristia? Creieu que la nul•litat matrimonial seria una solució? L'Església està a prop d'aquestes persones? Com l'Església els recolza?
5.- Sobre les unions de parelles del mateix sexe: Com tractar pastoralment el cas de les unions de persones del mateix sexe?
6.- Sobre l'educació dels fills en les situacions matrimonials irregulars: Els pares demanen la catequesi? Van a l'Església? Demanen els Sagraments? Quina resposta hi dóna l'Església? Preparació, administració del Sagrament i acompanyament?
7.- Sobre l'obertura dels cònjugues a la vida: ¿La doctrina de l'encíclica "Humanae vitae" de Pau VIè. és coneguda? És acceptat el seu ensenyament sobre els mètodes naturals i la paternitat responsable? S'atansen als sagraments? Com es pot promoure una mentalitat més oberta a la natalitat?
8.- Sobre la relació que existeix entre la família i la persona: ¿La família és l'ambient privilegiat de la persona on es pot trobar amb Crist, plenitud de l'ésser humà? I 9.- Creus que hi ha altres desafiaments, reptes i propostes?
Aquestes qüestions ens poden ajudar per a reflexionar i pregar. Fem-ho!

"Sabem que el Senyor ens és proper, present en nosaltres i enmig de nosaltres com un amic, com un germà, també com a rei, és a dir, com a far lluminós de la nostra vida. Jesús és Déu, però s'ha abaixat a caminar amb nosaltres. És el nostre amic, el nostre germà. El que ens il•lumina en el nostre camí."

Papa Francesc, homilia del 24 març 2013.

Déu es fa realment un home 
i canvia tota la història dels humans. 
No som esclaus, sinó fills, 
fills de Déu i immortals. 
Venim d'un Amor infinit 
i tornem a un Amor que redimeix i és etern. 
La por, la tenebra, la mort han estat vençudes, 
"perquè ens ha nascut un noi, ens ha estat donat un fill, 
Que porta a l'espatlla la insígnia de príncep. 
Déu li ha posat aquest nom: 
Missatger-del-designi-de Déu." (Is 9,5) 

Ja que Déu és enmig de nosaltres 
i ens porta la tendresa del Pare, la pau i la misericòrdia, 
no podem sinó viure en l'alegria. 

Nadal ens retorna l'alegria de la fe, 
ens omple amb els dons de Jesús, 
ens conforta amb el retrobament de les famílies, 
ens mou els cors a la solidaritat amb tothom, 
i ens fa créixer cap a l'Amor sempre més gran i joiós. 
La llum de l'estrella de Jesús 
serà sempre la nostra guia en el camí. 

Us recordo amb afecte en aquestes festes, 
especialment els qui esteu malalts, o sols, o passeu alguna creu... 
i us encomano! Jesús us doni la seva Pau! 

Santes festes de Nadal, Any Nou i Epifania!

L'Exhortació del papa Francesc Evangelii gaudium, el goig de l'Evangeli, ens convida a "recuperar la frescor original de l'Evangeli", trobant "nous camins" i "mètodes creatius", a no tancar Jesús en els nostres "esquemes avorrits". És necessària "una conversió pastoral i missionera, que no pot deixar les coses com estan" i una reforma d'estructures eclesials perquè esdevinguin més missioneres". Escriu "sota la llum de l'alegria per tal de redescobrir la font de l'evangelització en el món contemporani. En aquesta expressió es podria resumir tot el contingut del nou document que el Papa Francesc ofereix a l'Església per delinear els camins del compromís pastoral que l'ocuparan en el futur proper" (Mons. R. Fisichella). És una invitació a recuperar una visió profètica i positiva de la realitat, sense per això deixar de veure'n les dificultats.

Destacaré algunes idees més concretes del seu escrit: el Papa convida a una saludable descentralització, a obrir els temples i les portes dels sagraments perquè siguin sempre acollidores, prefereix una Església "ferida i tacada per sortir al carrer, abans que una Església preocupada per ser el centre i que acabi tancada en un embolic d'obsessions i procediments". Exhorta a no deixar-se vèncer per un "pessimisme estèril" i a ser signes d'esperança, posant en marxa "la revolució de la tendresa". Fugir de l'espiritualitat del benestar que rebutja els "compromisos fraterns" i vèncer "la mundanitat espiritual" que consisteix a "cercar, en lloc de la glòria del Senyor, la glòria humana".

A l'exhortació fa una crida a les comunitats eclesials de no caure en enveges ni en gelosies dins del Poble de Déu i en les diferents comunitats. I proposa fer créixer la responsabilitat dels laics, mantinguts al marge de les decisions arran d'un excessiu clericalisme, i afirma que "encara cal ampliar els espais per a una presència femenina més incisiva en l'Església", en particular "en els diversos llocs on es prenen les decisions importants". Reafirma la força activament evangelitzadora de la pietat popular i encoratja la investigació dels teòlegs. Es deté també en l'homilia que ha de ser breu i evitar assemblar-se a una xerrada o una classe, i que digui paraules que abrusin els cors, fugint d'una predicació purament moralista o adoctrinadora. "Una idea, un sentiment, una imatge", i que doni sempre esperança.

Denuncia el sistema econòmic actual que és injust en la seva arrel, que mata perquè predomina la llei del més fort. "Els exclosos no són «explotats» sinó deixalles, sobrants". S'exclama contra la tirania invisible, de vegades virtual", d'un "mercat divinitzat" on imperen l'especulació financera, una corrupció ramificada i una evasió fiscal egoista. Denuncia els atacs a la llibertat religiosa i les noves situacions de persecució per als cristians... En molts llocs es tracta més aviat d'una difusa indiferència relativista. S'interessa per la família que travessa una crisi cultural profunda. I reafirma "l'íntima connexió que existeix entre evangelització i promoció humana". L'Església «no pot ni ha de quedar-se al marge en la lluita per la justícia». Vol una Església pobra per als pobres. I convida a tenir cura dels més febles: els sense sostre, els tòxico-dependents, els refugiats, els pobles indígenes, la gent gran cada vegada més sols i abandonats i els emigrants. Que no es negui la dignitat humana als nens que estan per néixer, els més indefensos i innocents de tots. "No és progressista pretendre resoldre els problemes eliminant una vida humana". Tot ho resumeix molt bé quan exclama: "No ens deixem robar l'alegria de l'evangelització!" (83).

La Verge Immaculada és la figura que omple tot aquest temps de preparació al Nadal, que és l'Advent. En la seva estimada persona tots ens hi retrobem, ja que és Immaculada i Mare de la fe, "feliç tu que has cregut!" (Lc 1,45). El Papa emèrit Benet XVI comenta: "Maria és feliç perquè té fe, perquè ha cregut, i en aquesta fe ha acollit en el seu si el Verb de Déu per lliurar-lo al món. L'alegria que rep de la Paraula es pot estendre ara a tots els que, en la fe, es deixen transformar per la Paraula de Déu" (Verbum Domini n.124). La fe i l'amor la porten a l'alegria.

En aquest Advent, encomanem-nos a Maria Immaculada perquè ens ajudi en la lluita contra el pecat i ens porti a Crist, font de misericòrdia sempre oberta. L'oració més antiga que coneixem dirigida a la Verge Maria diu: "Sota la vostra protecció ("Sub tuum praesidium") ens refugiem, oh Santa Mare de Déu; no desoïu les nostres súpliques en les nostres necessitats. En tots els perills deslliureu-nos sempre, Verge gloriosa i beneïda." Fou trobada en un papir copte datat vers el 250 i escrit en grec. Quantes generacions de cristians i fins nosaltres mateixos li hem dirigit aquestes súpliques!

En un sermó famós, Sant Bernat de Claravall (1090-1153), suplica a Maria, en nom de tota la humanitat, que accepti el que li demana l'àngel, i així es faci realitat la salvació i la llum de Déu per l'Encarnació. L'àngel li demana que es llevi de pressa, que corri vers Aquell que la crida i que li obri tota la vida! També nosaltres no podem deixar de llevar-nos, córrer i obrir de bat a bat la nostra existència a Déu. Això és creure! "Obre, Verge joiosa, el cor a la fe, els llavis al consentiment, les castes entranyes al Creador. Mira que el desitjat de tots els pobles està trucant a la teva porta. Si trigues a obrir-li, passarà enllà, i després tornaràs amb dolor a cercar l'estimat de la teva ànima. Aixeca't, corre, obre! Aixeca't per la fe, corre per la devoció, obre pel consentiment." (Homilia 4). Maria fou l'instrument que col•laborà a fer possible l'obra salvadora de Déu. El Totpoderós no realitza la seva voluntat de manera impositiva. L'obra de Déu, portada a terme per l'Esperit Sant, respecta la llibertat de la persona. Jo puc obeir o no escoltar la seva crida. Però si l'àngel ens visités... què li diríem? faríem com la Verge Maria, que li ho dóna tot? que es posa tota ella a disposició de la voluntat del qui la ve a visitar? La fe és aquesta disponibilitat total a l'amor de Déu, una disponibilitat que es fa obra d'amor. Què ens està demanant l'àngel de Déu per a aquest Nadal que s'apropa? Quina realització bondadosa està depenent del meu sí, de la meva resposta?

El Papa Francesc es pregunta: "Maria sempre ens porta a Jesús. És una dona de fe, una veritable creient. Com és la fe de Maria? La fe de Maria deslliga el nus del pecat. "El que va lligar la verge Eva, per la seva falta de fe, ho va deslligar la Mare de Déu per la seva fe" (St. Ireneu). Per la misericòrdia de Déu, res no és impossible. Fins els nusos més enredats es desfan amb la seva gràcia. I Maria és la mare que amb paciència i tendresa ens porta a Déu, perquè deslligui els nusos de la nostra ànima amb la seva misericòrdia de Pare." Deixem que l'Advent ens amoroseixi el cor endurit, i que la Verge Immaculada sigui la nostra protectora. Mantinguem-nos agraïts pel seu sí generós, aprenent dels seus compromisos de vida i perseverants amb Ella en la pregària perquè "vingui a nosaltres el Regne del Pare" (cfr. Mt 6,10).