7
La nostra visita acaba implorant pel poble de Catalunya una pau cristiana, la que Jesús ens va deixar, «la pau que el món no dóna» (Jo 14, 27), la que neix del cor i que ens regala el Crist Ressuscitat amb el do de l’Esperit Sant. Ens cal demanar la pau amb humilitat i alhora suscitar-la en tots els àmbits de la vida social, sense confondre-la mai amb un pacifisme conformista. Per tal d’assolir-la, ens caldrà energia i capacitat de lluita, i sobretot obertura a la gràcia divina, que ens ve per cadascun dels sagraments de l’Església, i especialment per l’Eucaristia. Recordem les quatre fonts de la pau cristiana, segons el beat Joan XXIII: la veritat, la justícia, la llibertat i l’amor. Demanar, doncs, la pau, és comprometre’s a situar-se sempre en l’àmbit de la veritat; a consolidar la llibertat pròpia i respectar la de l’altre; a treballar per una societat socialment justa, en la qual els marginats, els malalts, els angoixats obtinguin un tracte preferencial; a construir la civilització de l’amor, que comporta sempre solidaritat, perdó i reconciliació. És aquesta la pau que gosem demanar i que voldríem perpètua.
Senyora de Montserrat, que teniu la vostra santa muntanya voltada d’oliveres, signe de pau, aconseguiu als pobles de Catalunya una pau cristiana i perpètua. Avemaria.
