3
La història ha fet de nosaltres un poble especialment sensible a tot allò que fa referència a la nostra llengua: sentim que expressa els nostres sentiments més pregons, l’estimem i maldem per conservar-la viva. També ens cal vetllar per la qualitat moral del nostre llenguatge que estigui sempre al servei de la veritat, mai de la mentida. Ens dol la demagògia en els discursos, el sacrifici de la veritat en favor d’interessos personals o de grup, així com la manipulació del llenguatge als mitjans de comunicació. És a través de la paraula, que aflora allò que portem dins. Amb la llengua podem beneir el Senyor, el nostre Pare, però podem també maleir-lo, o maleir els homes, fets a imatge de Déu (cf. Jm 3, 4-5). A Maria, profetessa admirable, li preguem que ens ensenyi a saber escoltar la Paraula de l’Evangeli i a posar-la en pràctica. I també li demanem que el nostre parlar mai no sigui portador d’odi, sinó d’amor a Déu i als germans. Que serveixi per a construir la convivència i la pau, sempre enraonant. Que no transmeti imatges sòrdides. Que sempre lloï el Senyor «amb salms himnes i càntics de l’Esperit» (Col 3, 16).
Profetessa admirable, que beneíreu i lloàreu l’Etern més que no pas totes les jerarquies angèliques plegades, feu que sigui desterrat d’aquest poble vostre l’esperit de maledicció i de blasfèmia. Avemaria.